Love of Lesbian triomfen al "festival que fa més bona olor"

BarcelonaEl bon humor i la bona sintonia amb el públic són elements fonamentals en els concerts de Love of Lesbian, i no van faltar en l’estrena a Barcelona del repertori del discViaje épico hacia la nada. Va ser aquest dijous al Festival Jardins de Pedralbes, "el festival que fa més bona olor", tal com va dir el cantant de la banda del Baix Llobregat, Santi Balmes. "Està bé que us poseu les millors gales per anar a un concert. Pedralbes és això", va afegir amb la naturalitat murriesca pròpia de qui es considera "ordinari i poeta" alhora. El Pedralbes del 2021 és un festival que s’escampa gairebé per tots els racons dels jardins que assetgen el Palau Reial. Hi ha un village de generosa oferta gastronòmica i guarniment polidament rústic, incloses bales de fenc descontextualitzades, lamparetes i gandules de portada de l’¡Hola!, que ja se sap que quan Barcelona es posa estupenda tendeix al cuquisme. Es mantenen els dos escenaris petits on els músics amb prou feines són una remor de fons que acompanya converses perfumades que dringuen de felicitat. I en la zona de l’escenari principal, Pedralbes recupera la graderia del 2019 per poder arribar a un aforament de 1.800 persones assegudes. Val a dir que bona part del públic de Love of Lesbian va estar-se dret una bona estona, sobretot quan el grup tocava Club de fans de John Boy, Allí donde solíamos gritar, Belice i Los irrompibles, segurament la cançó del disc nou que funciona millor en el directe; de fet, ja l’han situat en un lloc noble del repertori, just abans del bis.

En la primera de les dues actuacions a Pedralbes (hi repeteixen divendres) el grup va donar molt espai a les cançons noves: fins a vuit en van tocar. Algunes aporten interessants detalls instrumentals, com la mandolina d’El mundo i en general les percussions de Marc Clos; altres presenten candidatura a nous himnes lesbians, com El sur i Los irrompibles, i tot i l’absència de tornades, o precisament per això, la majoria dialoguen fluidament amb el pop-rock i els "lo-lo-lo" de tota la vida. També funciona una posada en escena de gran format i elements que suporten imatges i jocs de llum, i amb una estructura amb tres espais a diferents altures: Balmes i els guitarristes Julián Saldarriaga i Jordi Roig a baix; Clos, el teclista Dani Ferrer i el baixista Ricky Falkner a l’entresol, i el bateria Oriol Bonet enfilat en una mena de torre.

Un congrés de cirurgians, però menys

Les mascaretes encara fan pensar que un concert és "un congrés de cirurgians", tal com va dir Balmes, però la resta s’assembla prou a com era tot plegat abans de la pandèmia. Vista la reacció dels espectadors, alguns segurament amb almenys una dosi de vacuna al cos, les ganes de ballar i abraçar-se faran que aquest estiu sigui complicat mantenir la disciplina de les distàncies profilàctiques: de la mesura i la prudència dels concerts del 2020 anem cap a la descompressió. Per si de cas, Balmes, que va dedicar el concert a les víctimes del covid, va advertir que "hem guanyat batalles però no la guerra", recordant, d'una banda, l’èxit de l’assaig clínic que van protagonitzar al Palau Sant Jordi al març i no oblidant, de l'altra, que encara som en una pandèmia. Perfumada, almenys a Pedralbes, però pandèmia.