L'ombra de Pixar és massa allargada a 'Luck'

A Haru i el regne dels gats una adolescent viatjava a un regne fantàstic després de salvar la vida a un gat. Aquesta premissa –una mena d'Alíciaal país de les meravelles substituint el conill blanc per un felí– és l'única connexió entre aquell film de Ghibli i Luck, llargmetratge d’animació que es vol assemblar, sobretot, a una pel·lícula de Pixar. És lògic, ja que el seu productor executiu és John Lasseter –creador de Toy Story, que va abandonar l'estudi per denúncies de conducta inapropiada–, però potser per això la sensació de déjà-vu és constant. La història de la Sam, una òrfena malastruga que perseguint un gat negre xerraire irromp a la Terra de la Sort, conté elements de pel·lícules millors com Monstres, S.A. o Del revés, de la qual sembla haver extret fins i tot la idea de l'unicorn robaescenes.

La superficialitat del missatge final –la mala fortuna és tan necessària com la bona– i la incapacitat per generar una relació emocional consistent entre els protagonistes (dos pilars de l'univers Pixar) llasten una pel·lícula que, malgrat tot, té moments brillants d'humor absurd i comèdia física, sobretot a les seqüències de la Terra de la Mala Sort. Al final, una es pregunta per què Lasseter i el seu equip, alliberats de la supervisió de Disney, no han fet un film menys ingenu, més fosc –per què no donar més espai a aquest particular Món del Revés que és la Terra de la Mala Sort?–, en comptes d'una obra visualment irreprotxable però que sembla un reflex esvaït de models anteriors.