Luz Casal, delicada, poderosa i esclatant a Cap Roig
L'artista torna al festival presentar el seu nou disc, 'Las ventanas de mi alma'
Calella de PalafrugellLuz Casal continua explorant nous territoris i, al mateix temps, no perd l'essència de rockera: dissabte a la nit va presentar el seu nou treball al Festival de Cap Roig, Las ventanas de mi alma, i el directe va estar amarat de la depuració de la qual ella mateixa va parlar quan va presentar el disc a la primavera. Això fa que el xou se sostingui sobretot en el seu talent vocal i interpretatiu, que va demostrar una vegada més amb escreix, tant pel que fa a la potència com al lirisme. I pel fet que el recital té un punt teatral.
Les més de dues hores de concert van començar amb el tema que dona títol al disc. Tot seguit en va sonar un altre de nou, La inocencia, sobre recuperar la innocència perduda i fugir del rancor; i un tercer del 2018, Volver a comenzar: "Y si gana la derrota habrá que volver a empezar / Apostar aún más alto y comenzar a pelear". Amb el públic seguint-la en un silenci reverencial, Casal va tocar un dels seus temes més coneguts, l'al·legat feminista No me importa nada. El va dedicar a les dones i sobretot a la seva mare, Matilde Paz, i a dues donasses més que eren entre el públic: la dibuixant Pilarín Bayés i una "iaia", com va dir Casal en català, de 102 anys.
Els músics que acompanyen Luz Casal són històrics: el bateria Tino di Geraldo, els guitarristes Jorge Fernández Ojeda i Tony Carmona, el baix Peter Otero i el teclista Josep Maria Baldomà. Aquest últim és el coautor d'un dels temes més recents, Estaba escrito, una oda a l'amor de llarg recorregut, després del qual va sonar una de les cançons que van provocar un esclat entre el públic, Boig per tu, mig en castellà, mig en català. A Un nuevo día llegará, Casal va fer cantar el públic, i poc després va tornar a trencar les convencions parlant per telèfon amb una fan canària.
L'últim tram de la nit va ser el més eminentment rocker, amb clàssics com Rufino i Un pedazo de cielo. I els bisos van d'antologia amb cançons com Negra sombra, a partir d'un poema de Rosalía de Castro; els dos temes que Casal va interpretar per a la pel·lícula de Pedro Almodóvar Tacones lejanos (Piensa en mí i Un año de amor), i la commovedora Te dejé marchar, que va deixar el públic ovacionant-la amb el cor en un puny.