“M’interessa tant musicar una missa com fer un concert en una rave”

PalmaGregotechno –que és un directe que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània, ball i audiovisuals– existeix gràcies a la banda sonora d’un videojoc. La llavor va germinar fa uns vuit anys, quan l’artista multidisciplinari Marc Vilajuana va captivar-se amb la música d’estètica medieval d’un videojoc i va decidir “estirar el fil”. Així, va arribar a diferents tipus de repertoris de música sacra, i li van agradar tant que va començar a formar-s’hi: “Fa set anys vaig començar a especialitzar-m’hi. He fet cursos a França, Itàlia, Espanya... Per mi és una cosa bastant instintiva. M’interessen la litúrgia, la religió, els misteris de l’existència, l’austeritat”.

El resultat d’aquests anys de feina es veurà dissabte, 17 d’agost, a les 21 h, a la Casa Blai Bonet, Centre de poesia (Santanyí), en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Es tracta d’una proposta de directe –els integrants de Gregotechno no estan còmodes amb els termes ‘concert’, ‘espectacle’ o ‘xou’– en què Marc Vilajuana entona un repertori de cant gregorià triat per ell; el pianista i compositor Alejandro Narés s’encarrega de la música electrònica; i el doctor en Nanobiotecnologia especialitzat en microscòpia i audiovisuals Xavier Arqué brinda la part visual amb projeccions de microcosmos.

Ampliar el context del gregorià

La missió de Vilajuana, segons explica l’artista, és “ampliar el context del cant gregorià”, música religiosa pròpia de la litúrgia cristiana, que habitualment es cantava a una església, sense acompanyament instrumental i en llatí. Amb Gregotechno, els artistes cerquen que aquest cant entri “al terreny festiu”, dur el repertori “a un lloc on també hi hagi espai per a la dansa, el ball, l’espai físic, la litúrgia del cos”, en paraules del cantant i també ballarí de formació.

“Als nostres directes no hi ha cadires. Buscàvem que la música, el cant, no fos només una cosa interna, subtil... Pensem que aquest repertori es pot donar en un àmbit en què pugui participar tothom, que sigui una experiència subjectiva i introspectiva com és la dansa, però també compartida”. Eixamplar el context del cant gregorià no vol dir, per ells, treure’l de les esglésies: “No pretenem fugir d’aquests espais sinó ampliar la interpretació del repertori. A mi m’interessa tant musicar una missa com fer un concert en una rave”.

Ara bé, Gregotechno encara està en procés de recerca. Si bé Vilajuana va començar l’aventura fa uns vuit anys, només en fa dos i mig que la comparteix amb el pianista i compositor Alejandro Narés. “El vaig conèixer amb un disc de composició minimalista. Per com sonava, em pensava que seria del nord. Vaig contactar amb ell i, curiosament, ell també volia contactar amb mi, així que després d’algunes xerrades vam trobar un camí per embarcar-nos en la idea de Gregotechno”, explica Vilajuana.

Han estat dos anys i escaig de preproducció i d’investigació de textos, d’aprendre melodies, missatges: “Hem hagut de pensar què ens generen aquests missatges des de la subjectivitat”, comenta. I fa un avançament: aquest mes de desembre es publicarà el primer EP, un compendi de cinc cants gregorians seleccionats per cantar un solista, passats pel filtre de la música contemporània i electrònica. El títol: La litúrgia del cos.

De fet, per Vilajuana, aquests directes que han anat i van fent encara formen part de la recerca, amb un objectiu: “Trobar, generar, arribar a aquesta litúrgia del cos des de la nostra perspectiva i portant un repertori que fins ara ha estat únicament religiós i fer-lo accessible a tothom qui li ressoni”.

Déu és vida

En aquest diàleg entre el gregorià i l’electrònica hi són part essencial les projeccions visuals de Xavi Arqué, que mostren formes de vida trobades en espais sacres. Per què? Vilajuana contesta: “Un dels cants que fem al directe diu que Déu és vida. Ens interessava, per tant, mostrar diferents formes de vida. Durant les nostres visites a esglésies i altres espais sacres gravàvem les mostres que hi vèiem (insectes, plantes, aigua…) per mostrar-les després”.

El músic, cantant, actor i ballarí Marc Vilajuana també parla d’espiritualitat: “El cristianisme anomena el misteri de l’experiència humana ‘magnum mysterium’. A mi m’interessa la religió i l’art perquè tenen aquesta cosa abstracta, inexplicable, que l’home no pot arribar a dominar ni comprendre del tot. Jo anomeno ‘Déu’ a tot el que se’ns escapa, els llocs on la naturalesa humana no pot arribar”. A més, considera que s’ha de ser crític amb totes les espiritualitats: “Cadascú la viu a la seva manera. Però considero necessari posar una mirada crítica al moviment espiritual, i no només al consum”.