Crítica teatral

'A Macbeth song': un fantàstic cabaret gòtic

The Tiger Lillies encapçalen un conte ple de fúria però també d’humor a la Biblioteca

Un moment de l'espectacle
21/02/2025
2 min
Regala aquest article

A Macbeth song Versió i direcció: Oriol Broggi

  • Intèrprets: Enric Cambray, Marcia Cisteró, Andrew Tarbet, The Tiger Lillies (Martyn Jacques, Adrian Stout, Budi Butenop)
  • Teatre La Biblioteca. Fins al 13 d’abril

L’infern és buit. "Els dimonis estan entre nosaltres", canta en falset Martyn Jacques, el compositor i vocalista de The Tiger Lillies. Després d’un brevíssim silenci, afegeix: "Trump". La cita li escau en aquest Macbeth convertit en un singular cabaret gòtic que retrata la maldat i l'estupidesa d’un dels grans dolents de Shakespeare a través de 22 cançons originals. Aquesta proposta d’Oriol Broggi està concebuda com un conte ple de fúria però també d’humor amb la inapel·lable aportació del trio de músics fundat el 1989 a Londres.

Per a qui no els conegui, cal dir que The Tiger Lillies és un trio de músics amb una llarga llista discogràfica i centenars de concerts i adscrit a l'anomenat dark cabaret. Tenen influències i referents tan amplis com el cabaret alemany d’abans de la Segona Guerra Mundial, les melodies gitanes i l'anomenada música gòtica que li va com anell al dit a la nau de la Biblioteca.

En tot cas, The Tiger Lillies no són un trio musical a l'ús. Ben al contrari. Els seus maquillatges remeten als clowns assassins i al Joker de Batman, però també a la ingenuïtat de Buster Keaton. Els seus instruments –amb acordió petit, serra musical, ukelele, diapasó sonor i banjolele– recorden una orquestrina d’una guingueta parisenca del segle passat. I les lletres de les cançons parlen del mal, de les ombres, de la foscor, de la mentida, de la por i del poder. Ells són les tres bruixes que marcaran el destí de la parella regicida. The Tiger Lillies són a la fi el cor d’aquesta proposta en què el text de Shakespeare (el que queda d’ell) es limita a narrar la història (amb força enginy) i és, doncs, deutor de la música. Més encara perquè els tres magnífics intèrprets (Marcia Cisteró, Enric Cambray, Andrew Tarbet) s’atreveixen a parlar en anglès, en una curiosa decisió que pensem que té a veure amb la vocació internacional de l’espectacle. En unes textures visuals d’aire vintage, cal celebrar les impressionants projeccions de Francesc Isern, l'exquisida sonoritat (Damien Bazin) i la il·luminació de Pep Barcons per donar cos i ànima al concert.

stats