'Maestro': 'biopic' genial de Leonard Bernstein o 'egotrip' de Bradley Cooper?

A primer cop d’ull, Maestro –l’imponent biopic del músic Leonard Bernstein firmat per Bradley Cooper i presentat a la Mostra de Venècia– pot generar més d’una suspicàcia. Som davant d’una desfermada i autocomplaent celebració de l’ego de Cooper? L’aparició de l’actor i director en el centre de gairebé tots els plans de la pel·lícula, ens ho fa semblar. I, d’altra banda, com gosa el realitzador de la notable Ha nascut una estrella invocar, en les diferents parts de Maestro, l’exuberància en blanc i negre del cinema d’Orson Welles i la cruesa colorista del Nou Hollywood dels anys 70? Podria considerar-se un sacrilegi si no fos perquè la pel·lícula arriba apadrinada, des de la producció, per Martin Scorsese i Steven Spielberg.

En darrera instància, la pregunta podria ser: qui necessita un altre cineasta humil i poruc quan parlem d’un film com Maestro, tocat per una rotunda autoritat escènica? Un talent purament cinematogràfic que Cooper utilitza per articular un retrat franc, aliè als prejudicis i al moralisme, del creador de la música de West Side Story. Així, Bernstein apareix com un home atrapat entre, d’una banda, la resplendor del geni creatiu i l’encant personal, i de l’altra, la foscor de les seves addiccions i d’un narcisisme que va fer trontollar el seu matrimoni amb l’actriu Felicia Montealegre, a qui dona vida una Carey Mulligan que omple la pantalla amb el seu do per encarnar una enteresa trencadissa.