Un magatzem subaquàtic a l'estany de Banyoles conservarà les restes del jaciment de la Draga

BarcelonaLes 1.450 restes vegetals que s'han extret del jaciment de la Draga de Banyoles durant tres dècades d'excavacions es guardaran a poca distància del poblat neolític. Els arqueòlegs han instal·lat un magatzem subaquàtic dins l'estany on dipositen totes les fustes. L'objectiu, diu el codirector de l'excavació Toni Palomo a l'ACN, és preservar els pilars que aguantaven les antigues cabanes "en un ambient el més similar possible" al de l'antic poblat neolític.

La campanya arqueològica d'aquest any al poblat neolític de la Draga, situat a tocar de l'estany, s'ha centrat en un sector d'uns 30 metres quadrats. Està situat a la part més meridional i interior del jaciment. Aquest 2021, la campanya d'excavacions al jaciment ha permès recuperar 85 pilars de fusta més, sobretot de roure, alguns dels quals fan 2 metres i aproximadament daten d'entre els anys 5.350 i 5.000 abans de Crist (aC). Els arqueòlegs en destaquen les marques de treball que els antics pobladors van fer a les fustes (per donar forma apuntada als extrems o bé eliminar-ne petites branques).

Sota les aigües de l'estany

La gran majoria d'aquestes fustes, que fins ara es guardaven en diferents llocs, ara s'emmagatzemaran en més d'una desena de contenidors, cadascun dels quals té capacitat per guardar 15 metres cúbics de restes vegetals arqueològiques. Ara per ara, ja s'hi han dipositat 1.080 fustes, que formen part dels més de 600 pilars que s'han extret del jaciment des del 1991. A més, també s'hi guarden unes 200 mostres dendrològiques (per exemple, discos extrets dels antics troncs, que permeten datar-los amb precisió).  

L'objectiu d'aquest nou magatzem, que serà temporal fins que no se'n construeixi un de definitiu, és "reproduir l'hàbitat en què es trobaven aquestes restes ara fa 7.000 anys", explica el codirector. Els diferents contenidors que s'han dipositat dins l'estany es cobriran amb una capa de sediments, però seran "accessibles" perquè, cada vegada que un investigador necessiti estudiar les restes, es puguin extreure amb facilitat (i després, tornar-les a lloc).

Toni Palomo subratlla la importància del llegat arqueològic que ara ja reposa sota les aigües de l'estany de Banyoles. "Els pilars de fusta ens donen una informació enorme; sobre el clima, sobre els anys en què el jaciment es va habitar, com es va gestionar el bosc per construir les cabanes, quines eines es van fer servir per talar els arbres... És una biblioteca enorme sobre les primeres comunitats neolítiques del nord-est de la Península", concreta el codirector.

Estudi sobre el canvi climàtic

En paral·lel, aquest 2021 també ha arrencat el projecte internacional que estudia l'impacte del canvi climàtic sobre els jaciments lacustres. En la recerca hi participen també França i Itàlia, i a més del poblat neolític de Banyoles, la investigació també se centrarà en els jaciments italians dels llacs de Bolsena i Mezzano.

De moment, segons concreta la codirectora de la Draga, l'arqueòloga de la UAB Raquel Piqué, aquest primer any la feina s'ha centrat en extreure mostres. "El nivell arqueològic de la Draga és força superficial, i els estrats on s'han recuperat les fustes poden estar sotmesos a una pressió que en pot degradar la preservació", explica Piqué. Entre d'altres, s'han fet mostrejos a la fusta recuperada i també a l'estat de l'aigua de la zona.

Un cop les mostres s'enviïn al laboratori, i els investigadors n'extreguin conclusions, Piqué explica que si es demostra que el canvi climàtic influeix en la degradació de parts del jaciment, això pot permetre reorientar futures campanyes. "Un dels criteris a tenir en compte, precisament, és aquest; saber quins sectors del jaciment poden quedar més afectats per les oscil·lacions del nivell freàtic", concreta.