Magnífica la feina de Clara Segura com a directora de 'La trena'

No és gens estrany que Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco, aquelles meravelloses noies de Mossbank road de fa uns anys, quedessin fascinades per la novel·la La trena de la francesa Laetitia Colombani, perquè té quelcom de conte, de faula, i perquè tracta de la lluita de tres dones per sobreviure en tres mons ben diferents. La resiliència per enfrontar-se als desafiaments de la vida i un manat de cabells són el nexe d'unió de tres històries que passen a l'Índia de les castes, a Palerm i al Canadà i que estan protagonitzades per tres dones que no tenen res en comú, ans al contrari, són tres perfils més o menys contemporanis que retraten la diversitat del nostre món.

La Smitia (Marta Marco) és una intocable de l'Índia rural que farà el que calgui perquè la seva filla assoleixi un futur lluny de l’esclavitud. La Giulia (Carlota Olcina) és una jove siciliana lliurada a salvar la seva família i el seu futur de la fallida de l’empresa familiar de fabricació de perruques de cabells naturals. La Sarah (Cristina Genebat) és la directora d’un prestigiós despatx d’advocats del Canadà que haurà de lluitar contra l’exclusió professional que provoca el càncer. Tres dones. Tres mons. Tres històries. I una lluita.

No era fàcil traslladar la novel·la a l’escenari. Gran feina de Marta Marco i Cristina Genebat, que han trenat la dramatúrgia amb un seguit d’escenes curtes en alternança per fer avançar els relats, i magnífica la feina de Clara Segura com a directora, al meu entendre molt més encertada que en el seu debut a Cobertura. Segura desplega solucions imaginatives i manega amb bon pols el ritme de la proposta. Segura és a més la narradora de tot plegat, la deessa que ens trasllada eficaçment d’un món a un altre, amb el suport de vistoses projeccions, perquè veiem i sentim com són i com viuen aquestes dones els seus conflictes entrellaçats per uns quants cabells. Hi ha a més un moviment costant de les actrius, que assumeixen un munt de papers secundaris entrant i sortint del personatge amb total credibilitat. Marta Marco és per a mi la més camaleònica en un conjunt que desborda excel·lència interpretativa.

Potser queda massa en un segon pla i sense cap mena de reflexió la paradoxa que el sacrifici ritual del Tercer Món serveix per maquillar el desencís del Primer.