Magnífica selecció operística a càrrec de dos artistes estimats

El 27 de setembre del 2020, la soprano Sondra Radvanovsky i el tenor Piotr Beczala van protagonitzar al Liceu un recital que va deixar una empremta inoblidable. Hi havia moltes emocions latents, encara en plena pandèmia. I els liceistes acollien dos dels artistes més estimats dels darrers anys, que en aquella ocasió ho van donar tot.

Ara les coses han canviat, però soprano i tenor segueixen sent dels millors cantants de l’actualitat i el seu idil·li amb el públic barceloní persisteix. I van tornar a clavar-la amb un recital d’alta intensitat, protagonitzat per Puccini a la primera part i per Verdi i Dvorák a la segona, abans de la tanda de bisos. I sempre amb un repertori operístic popular però exigent.

Després de Sola, perduta abbandonata de Manon Lescaut i a càrrec d’una pletòrica Radvanovsky, la resta de la primera part va consistir en una selecció de Tosca amb les dues àries de Cavaradossi i el duet del primer acte. Novament es va constatar que, deixant de banda les excel·lències de cadascun dels intèrprets, la química entre ells funciona perquè l’entesa hi és i perquè tots dos demostren passar-s’ho bé dalt de l’escenari. I la complicitat va propiciar veritables moments d’alt voltatge musical, complementats amb la saviesa pianística de Sarah Tysman.

Dues àries d’Aida i el duet final entre Radames i Aida del quart acte de l’òpera verdiana van tornar a posar les coses a un nivell altíssim: l’expressivitat continguda de Ritorna vincitor (Radvanovsky) i les esfumadures i el pianíssim conclusiu de Celeste Aida (Beczala) van ser dos dels moments de glòria del recital.

Igualment, dues àries i el duet final de la preciosa Rusalka de Dvorák van ser el fermall d’or d’un esdeveniment musical de gran categoria. Calia esperar els bisos i de seguida Sondra Radvanovsky ens va recordar la inoblidable interpretació que el 2018 va fer a Andrea Chénier, exhibint i desplegant tot el seu arsenal al servei d’una entregada La mamma morta. Al seu torn, Beczala va coronar-se com a rei de l’opereta amb un Dein ist mein ganzes Herz de Das Land des Lächelns, abans d’abordar amb la soprano nord-americana (i com ja van fer tres anys enrere) el duet de La vídua alegre de Franz Lehár.