Josep R. Cerdà: “Mai s’havia fet tanta dramatúrgia contemporània d’autors vius illencs”

PalmaJosep R. Cerdà fa dos anys que dirigeix el teatre Principal de Palma. El seu nomenament va aixecar cert rebombori, i durant part del primer any i el segon ha hagut de surfejar la pandèmia, els constants canvis de normativa i les restriccions. Així i tot, s’han fet 16 coproduccions i tres produccions pròpies. El seu pla per als dos anys següents és consolidar el projecte:oferir una programació de qualitat i convertir el Principal en un centre de creació, que no sigui només un aparador. 

Aquestes setmanes s’ha parlat del Principal perquè la policia va aixecar una acta durant el concert de Quique González, el 30 de juliol, perquè no s’hi respectava la distància de seguretat que hi havia d’haver. De seguida vàreu sortir a desmentir-ho. Què va passar?

— Vaig sortir a desmentir-ho perquè la informació que es va publicar no era verídica. Es va dir que ens havien sancionat, i no és veritat;l’acta ha de fer el recorregut administratiu corresponent. Tampoc és cert que la policia digués que s’estava superant l’aforament limitat, que és d’un 75%. Aquest és un procés que està en marxa i, quan sigui necessari, farem els moviments que calguin. Ara, el tema de la separació entre grups no convivents, l’explicarem quan ens ho demanin. Fa un any que, juntament amb tots els teatres públics de les Balears, avisam el Govern que les normatives podrien ser més clares i ens hem oferit com a interlocutors. I ho hem fet per què sabem que des de Salut és complicat fer normes per a cada activitat i espais amb les seves particularitats. De tota manera, des del principi hem volgut ser garantistes:en cas de dubte, érem més estrictes que la normativa. 

El vostre nomenament (2019) va ser polèmic i el 2020 no va ser un any fàcil. Igualment, el teatre va mantenir-se obert tot el temps que va poder durant la pandèmia, aferrant-se a l’afirmació que la cultura és un bé essencial. Com valorau el suport del Consell durant aquest temps?

— Els treballadors del Principal de Palma ens hem sentit molt protegits per la institució. Supòs que això és una novetat, i que el Consell presumeixi del teatre ens fa sentir orgullosos. Hem tingut suport i sintonia amb la presidenta, Catalina Cladera, i la vicepresidenta i responsable de Cultura, Bel Busquets. Hi ha hagut moments de dubtes i conflictes, però hem tingut molt bona interlocució. També per reorganitzar internament el Principal. Sempre hi ha hagut bona comunicació. 

A què us referiu quan parlau de reorganitzar internament el teatre? 

— Bàsicament, regularitzar el que les auditories deien que no es feia bé. Processos administratius que en una administració pública s’han de fer i complir. Potser fa deu anys no passava res, però d’ençà del 2017 i la Llei de contractació pública, s’ha de ser molt més escrupolós. Ens ho hem trobat de cara i ens hi hem hagut de posar. Això inclou, per exemple, crear places perquè els treballadors tinguin contractes fixos. Fer les coses ben fetes és política; que el Principal sigui una peça important dins el sistema cultural de Mallorca és política.

En dos anys que fa que en sou el director, ha canviat el paper del Principal?

— Sí, però no vull dir que estigui tot fet. Ha millorat la interlocució amb els teatres municipals, fins i tot els d’altres illes. Tenim una relació permanent amb el Teatre de Manacor, l’altre gran centre escènic de l’illa. Aquesta feina estable i positiva beneficia els espectadors, ja que els espectacles fan doblet: una funció a Manacor i una altra a Palma. Hem fet tres produccions pròpies grans, 16 coproduccions i hem aconseguit que algunes circulin per teatres de Mallorca. Amb tot, diria que hem avançat bastant cap a aquest paper de teatre de referència que ha de ser el Principal. 

Quin camí ha de seguir ara el teatre?

— L’objectiu és la consolidació del model. Els dos primers anys han servit per mostrar el que volíem fer. Per una banda, oferir una programació variada i de qualitat; i, de l’altra, convertir el Principal en un centre de creació. Crec que ho hem aconseguit i ho hem transmès. Que aquest any fos tan difícil ha servit per accelerar alguns canvis. Abans, el més habitual era que les companyies de Mallorca actuassin a la sala petita i les produccions de fora, a la gran; era com una llei no escrita. Ara, tot allò de les Balears que pensam que té prou pes va a la sala gran. Les companyies mateixes tenien reticències a anar-hi; ara, de cada pic menys. Estem perdent complexos. 

L’escena s’està començant a estimar i a veure el seu potencial?

— Diria que sí. Valoram el fet de tenir creadors amb molt de talent en tots els àmbits. No són només intèrprets, sinó també autors. Mai s’havia fet tanta dramatúrgia contemporània d’autors vius illencs. S’està normalitzant. Ja no és una novetat que hi hagi un text de Marta Barceló o Xavier Uriz en una gran programació. Això no passava, tret que fossis algú ultraconsagrat com Carme Riera. Pens que la pandèmia ha fet que això s’acceleri, pensava que això ho aconseguiríem al cap de quatre anys. 

Així i tot, hi ha encara moltes coses que es poden millorar. A les obres els costa sortir de l’illa i fer gira a Catalunya, ja no en parlem d’arribar a Madrid. I, tot i que hi hagi més circulació entre teatres illencs, no sé si podem dir que és el màxim que es pot fer. Quines mancances té el circuit mallorquí?

— Tenim un problema greu d’infrafinançament. En general, el tenen totes les institucions culturals de les Balears: teatres municipals, museus… D’infraestructures anam bé, però falten doblers per fer-les funcionar de la manera adient. Si bé falten ajudes de l’Inaem (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música del Ministeri de Cultura), també en fan falta més dels ajuntaments, consells i governs. Consider que falta un circuit fort i fluid d’intercanvi entre totes les Illes Balears. Som una comunitat molt petita i costa molt treure rèdit d’un projecte. Una companyia andalusa pot fer 50 bolos sense sortir de la seva comunitat; aquí, a Mallorca, és difícil arribar als 10. És realment difícil que 10 ajuntaments et comprin un espectacle. Els ajuntaments també s’han de responsabilitzar de les seves infraestructures, mantenir-les i oferir una programació professional. 

Per què costa tant vendre produccions?

— Perquè tenim poca experiència. Les companyies de la Península treballen per distrubuir els seus projectes a tot l’àmbit estatal. Aquí ens centram únicament, per norma general, en la distribució local. Això és un mercat molt reduït. És important començar a conèixer el mercat més enllà de les Illes, fer contactes, conèixer la gent. La millora de la distribució dels espectacles és un dels àmbits on hi ha més camp per córrer.

Gestionareu prop de 6 milions d’euros. Hi ha qui podria pensar que el Principal no està infrafinançat. 

— Cert, però el Teatre Lliure en gestiona el triple. El Teatre Nacional de Catalunya té cinc vegades més pressupost. Se’ns demana que ens hi comparem, però no ho podem fer, ni en programació ni res. El més car del Principal és la temporada d’òpera i, així i tot, té un pressupost ridícul si es compara amb el d’altres espais. El tema no té només a veure amb la cultura. La nostra comunitat, globalment, està finançada per davall de la mitjana: igual que està mal finançada la sanitat, també ho està la cultura.