Mal Pelo, un camí de 30 anys fins a 'Highlands'

PalmaEl camí de la companyia Mal Pelo fins a Highlands, la funció que es podrà veure al teatre Principal de Palma –espai que és coproductor de l’espectacle, juntament amb altres institucions– diumenge, 5 de desembre, ha estat llarg. El títol és la culminació de tota una investigació que ha fet la companyia de dansa en relació amb la música de Bach. De fet, amb Highlands clou aquesta investigació, de la qual han sortit fins a quatre peces. “Les melodies de Bach són de les que com més en tens, més en vols”, assegura el ballarí mallorquí Pep Ramis, un dels fundadors de Mal Pelo, juntament amb María Muñoz. Highlands és una peça de gran format: “Hi ha ballarins, música i veu en directe. És un espectacle que gaudim molt de fer, perquè hem aconseguit un llenguatge i una posada en escena molt particulars”, apunta Ramis. Joel Bardolet i Quiteria Muñoz dirigiran l’orquestra de cambra que serà a l’escenari. 

A més de la música de Bach, en sonen d’altres: Haëndel, Purcell, Ärvo Part. La funció també inclou textos de diferents autors, com ara Nick Cave, Enri de Luca i John Berger, a més de videoprojeccions. Tot surt bé i hi ha un motiu que ho explica: “Hem fet feina amb un grup de gent amb un compromís i dedicació absoluts, i això és un gran regal”, menciona el mallorquí.

Connectar amb la dansa

De moment, Ramis i, per extensió, la companyia estan contents de la rebuda que la peça ha tingut entre el públic que ja l’ha vista en altres ciutats. “Sense cercar-ho, és una funció que emociona molt la gent. Crec que la situació que hem viscut, i vivim, amb la pandèmia configura un bon moment per veure-la. Tenim la necessitat d’emocionar-nos”, diu el ballarí. Highlands empeny l’espectador a una espècie de “llindar entre el més terrenal i el més vertical”, assegura. És una recerca de l’espiritualitat, l’instint animal, les pulsions profundes: una correguda (ballada, cantada i musicada) cap a Highlands.

La gent té por dels espectacles de dansa? “La dansa té paràmetres que no té, per exemple, el teatre de text. Algunes expressions artístiques tenen codis més clars sobre com s’han de rebre, però la dansa és més singular. És un llenguatge que comunica a través de cossos que ballen, que es relacionen amb l’espai, el llenguatge corporal de l’altre, la música. És complicat d’explicar, però el secret no és cap altre que deixar-se endur”, reflexiona Ramis, que també és coreògraf. La dansa pot ser difícil de descriure, però fàcil d’entendre o de captar quan un es deixa fascinar i connecta amb algun dels elements que hi ha a l’escenari: “És igual si és la música o un cos. Cal establir un vincle. Llavors, la gent repeteix”, diu.

Els que hagin seguit la feina de Mal Pelo hi trobaran un compendi de les essències que els caracteritzen. Ara bé, els anys “depuren”: “Ara feim feina de manera més sintètica, sense tanta parafernàlia, seguint la línia del menys és més. També tenim un pensament més cinematogràfic de les peces, intentam veure com entrellaçar els elements a partir de les eines que tenim”, conta Ramis. Mal Pelo té més de 30 anys de trajectòria, però una cosa continua com al principi: “Encara ens feim les preguntes bàsiques de l’existència humana: qui som, on anam, per què som aquí”.

L’animal a l’esquena

El 2021 s’han complit 20 anys de l’obertura de l’espai de recerca i creació L’animal a l’esquena, situat a Celrà (Girona), impulsat i codirigit per Maria Muñoz i Pep Ramis, de Mal Pelo, juntament amb Toni Cots, investigador i director d’arts escèniques (direcció que varen compartir fins al 2010). “El balanç que feim d’aquestes dues dècades és molt positiu. En obrir el centre no sabíem on arribaríem. Va ser un projecte pioner: un centre de creació fora d’una gran ciutat i que apostava per la vinculació, la interrelació i l’intercanvi d’artistes”, recorda Ramis. Per ell, L’animal és un centre que s’alimenta de la mateixa experiència i que es repensa contínuament. 

Els anys passen, però l’activitat no frena. Mal Pelo va ser de bolos a França la setmana passada i les seves funcions sempre són en un lloc o altre:“Sempre hem tingut un bon circuit europeu. Fa uns anys anàvem més a Bèlgica, al Regne Unit i als Països Baixos, i fa uns anys que anam més per França. Poder viure d’això i compartir-ho amb altres col·laboradors i artistes és un regal”. 

Ramis, i també tot l’equip de la companyia, celebra els 30 anys de trajectòria i augura un bon futur a la dansa:“Hi ha gent jove empenyent molt fort, amb propostes molt trencadores i que fan feina amb passió. Ara bé, cal que aquest país cregui en la cultura com a valor, i això no vol dir res més que posar-hi doblers”.u