'Malamort', un interessant 'thriller' d’alta muntanya

Malamort és d’aquelles obres que, com els bons thrillers, ens manté atents fins al final, quan descobrirem el perquè de tot plegat en un interessant joc sobre el temps dramàtic entre el present i el passat. És una obra que treballa sobre l’enigma dels fets inexplicables; una història misteriosa en un entorn agrest i desolat que seria del gust dels germans Coen amb una ambientació misteriosa a la qual contribueixen molt eficaçment el tenebrós espai escènic d'Anna Tantull, el no menys sinistre disseny de llums de Sylvia Kuchinow, el contundent espai sonor de Judith Farrés i la inquietant direcció de l'autora, Daniela Feixas.

Malamort transcorre en un petit poble d’alta muntanya allunyat de la civilització on es produeixen enigmàtiques morts d’animals. És la història del Ton, un turmentat i atemorit home que a altes hores de la nit truca a la Judith, una agent rural a qui ha vist molts cops passar per davant de casa seva, perquè l’ajudi a buscar la gata de la seva filla Laura, regal d’aniversari del seu germanastre Àlex. Entre sorpresa i encuriosida per les respostes i actituds del Ton, la Judith intentarà esbrinar que és el que està passant.

Com dèiem més amunt, la direcció de Feixas reforça eficaçment el subtext de por que embolcalla l’obra i és especialment encertada amb el joc físic (potser un pèl massa coreografiat) que proposa per reflectir la relació entre els germanastres, així com amb la bona direcció dels intèrprets. Josep Julien dona credibilitat al desconcert d’aquest home tenallat, Marta Marco és sempre impecable, i sorprèn la seguretat i bona dicció dels joves Abril Julien i Marc Soler.

La por i la violència han estat elements sovintejats per les obres de Daniela Feixas (El bosc, Sandra) però diria que aquesta Malamort és la seva peça més rodona i la situa com una de les millors dramaturgues actuals. Val la pena.