Mallorca: un calendari de concerts d’estiu saturat?

PalmaDivendres va començar el Mallorca Live Festival, la trobada de música més gran de l’illa: una festa de tres dies a Calvià amb grups de primera línia internacional com Muse, Justice, Christina Aguilera i C. Tangana, entre tants (i tants!) d’altres. Aquest mateix cap de setmana, Marina Rossell ofereix un concert a Muro en el marc del programa SonsDeNit (Fonart), i el duet gallec Caamaño&Ameixiras presentarà el seu disc Aire! a Sant Joan, de la mà de La Lluna en Vers, el festival de la Fundació Mallorca Literària. També hi ha concerts a Pollença, Sineu, Valldemossa. I segur que ens en deixam per esmentar.

La llista no acaba i les cites musicals se succeeixen tant entre setmana com en cap de setmana. Tot apunta que la vella normalitat ha tornat (qui sap si per quedar-se), i ho ha fet amb novetats, com el festival CanetRock Mallorca, que es farà dia 23 de juliol; la jornada musical de Rosa Blanca, Embolic, dia 2 de juliol, o el cicle de concerts de la marca Mallorca Live (el Mallorca Live Summer) que s’allarga juliol i agost –l’any passat ja es va fer per salvar la temporada i es manté aquest 2022. Aquesta mateixa companyia ha creat el SónarVillage, tres cites estiuenques amb la música electrònica. No es poden deixar de mencionar programacions com la del Festival de Pollença, el Festival Chopin de Valldemossa i el Festival Internacional de Música de Deià. Estrelles d’àmbit mundial com Rosalía i Camilo passaran per Mallorca, també, aquest estiu.

Una sensació o una realitat?

Vist de cop, aquest calendari de concerts pot generar certa sensació de saturació. Del que no hi ha dubte, com s’ha vist al Primavera Sound de Barcelona, al concert d’Antònia Font de dia 18 de juny a Inca o amb les 28.000 persones que van ser a la primera jornada del Mallorca Live Festival, és que, de ganes, n’hi ha. Ara bé: l’oferta és prou diversa? Hi ha demanda per a totes les propostes? En parlam amb alguns dels responsables de les programacions musicals d’aquest estiu 2022.

“Quan parlam de cultura, és l’oferta la que ha de generar demanda, i no proposar segons la demanda que hi hagi”, apunta Ana Espina, programadora de SonsDeNit. Explica que, en qüestions de calendari i programació cultural, el que és important és “ser-hi”, fer una “aposta clara” i defensar-la. “La gent no sempre té clar el que vol, la nostra feina és tenir propostes de qualitat i intentar no contraprogramar-nos els uns als altres”, diu.

De manera semblant opina la presidenta de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells: “La idea que no hi hagi demanda suficient és errònia: si les propostes que es fan són de qualitat, hi haurà públic encantat d’aprofitar-les. Sí que hi ha demanda i sí que hi ha interès cultural. Crec que com més oferta hi ha, més creix l’hàbit de lleure cultural”. Sobre el fet que diferents propostes coincideixin el mateix dia, considera que l’èxit no és tenir una oferta massiva, “sinó diversa i sostenible”: “Hem de pensar que no tothom vol el mateix, i que és imprescindible que hi hagi propostes diferenciades”, aclareix.

Més programació

Miki Jaume Coll, un dels responsables de la programació de Trui Son Fusteret, considera que serà complicat repartir-se el pastís entre tots: “Enguany hi ha hagut un bot de nivell amb relació a la qualitat de la programació artística. N’hi ha per a tots els gustos i públics. I hi ha hagut molta intrusió nova en la programació, amb empreses que abans del covid feien un projecte i ara en fan el doble o el triple. Això és el que satura el programa”, lamenta, però espera que “pel bé de tots” hi hagi demanda suficient: “Ens mereixem recuperar-nos de la situació d’aquests darrers dos anys”, reclama. Per la seva banda, des de la Mobofest també pensen que aquest estiu les condicions són diferents de les de 2019: “Hi ha més oferta i això fa que ens hàgim de repartir el públic perquè, si bé hi ha programacions molt variades, n’hi ha d’altres que generam interès a un sector de la població concret”.

Contraprogramació i competència

Ana Espina té clar que no competeix amb Mallorca Live Festival encara que el concert de SonsDeNit de Marina Rossell hagi coincidit amb el gran festival aquest mateix dissabte. “No tothom serà a Calvià, també hem de pensar amb aquesta gent. Soc de l’opinió que l’oferta cultural mai serà massa. No podem deixar de programar perquè vingui Rosalía”, incideix. Castells prefereix no parlar de competència, sinó “d’una oferta ben diversa i àmplia”: “Això, per descomptat, sempre és bo. Aquest estiu hi ha propostes diàries per gaudir de cultura, i això és una meravella”.

Des de la Mobofest, però, pensen que hi ha programadors amb una quantitat de recursos “amb què no podem ni somiar” que no tenen en compte “els del costat”: “Ens hauríem de mirar més els uns als altres, tenir en compte què ofereix cada un i intentar no trepitjar-nos. És massa evident, però, que alguns dels que formen part d’aquest conglomerat fan el que volen per aconseguir un retorn econòmic. Voler rèdit econòmic no és el mal, el problema és quan per fer-ho no tens gens en compte el teixit del lloc on t’has instal·lat per fer el teu negoci”.

Tampoc parla de competència Jaume Ripoll, cofundador i director de Filmin i director del festival de cinema Atlàntida Film Fest. El maridatge del setè art amb la música ha estat una aposta clara de la programació de l’Atlàndida any rere any. Noms com Tarta Relena, Amaia Romero, Rita Payés i Cecilio G formen part de l’oferta que el festival ha programat aquest 2022.

“No veig les altres programacions com una competència perquè la nostra proposta és molt concreta i específica. És una manera d’ampliar públic tant per al cinema com per a la música. Dit això, és cert que alguns concerts coincideixen amb altres cites musicals que hi ha un mateix dia a l’illa”, comenta.

Festivals de clàssica

Pere Bonet, un dels programadors del Festival de Pollença, que enguany celebra l’edició número 61, diu que, d’aquest àmbit, no té la sensació que hi hagi més programacions. “Som els de sempre. Crec que estam intentant tornar a les dinàmiques prepandèmiques”. Pensa que no competeixen amb els altres festivals de música clàssica, sinó que es complementen: “El de Deià és més per a un format de música de cambra, el de Valldemossa és de piano... Els aficionats tenen un ventall d’opcions ample, però no necessàriament confluent”, diu Bonet.

Venda d’entrades

Una qüestió en què coincideixen Espina, Castells, els responsables de la Mobofest i Miki Jaume és que, enguany, les entrades s’estan venen a un ritme més lent. Apunten que això pot ser per diversos motius, des d’un canvi de dinàmica, després de la pandèmia, amb relació a les previsions, a fer plans més a curt termini;a una recessió econòmica que es nota en les carteres de la gent.

“Hi ha propostes que es venen tot d’una, com el concert de Rosalía, i altres en què costa més acostar-se a un número de vendes adient”, diu Miki Jaume, de Trui. “És ver que les compres van més lentes que en altres edicions, però a mesura que s’acosta cada data veim com es van omplint els espectacles”, apunta Castells. “Confiam en els mallorquins, que sempre feim les coses en el darrer moment. Però és cert que veure que la venda va lenta crea incertesa i inestabilitat”, comenten des de la Mobofest. “Això no és un fet únic de Mallorca, està passant a altres indrets de l’estat espanyol”, matisa Espina. Per tant:si ja sabeu què voleu veure, si ho teniu clar, comprau l’entrada. Després qui sap si n’hi haurà.