Mallorca, capital de les festes del foc

Dossier Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània Desplega

1.

Mallorca, capital de les festes del foc

2.

Atiem el foc de la cultura per mantenir viu el nostre patrimoni

3.

Andreu Ramis, antropòleg: "L'aparició de colles de dimonis es pot relacionar amb la de les neofestes"

4.

"Les festes són espais de tensió de poder i les dones lluitem pel nostre"

6.

Sa Pobla acull el retorn de les bèsties de foc i la pólvora

PalmaEl foc és un element cabdal en les festes i celebracions de la cultura popular catalana, d’arreu de la Mediterrània i, també, de molts de llocs del món. És sabut que, en el nostre entorn més proper, l’origen d’aquestes festivitats és pagà. Sol estar relacionat amb rituals de purificació que, més tard, la religió catòlica es va fer seus. En l’imaginari col·lectiu illenc, el foc se sol relacionar amb un altre símbol: el dimoni –encara que no sempre van de la mà.

Aquesta figura de forma humana i cara estranya que sol fer por als més petits (i no tan petits) és un dels protagonistes del V Simposi Internacional dels Focs Festius de la Mediterrània, que es fa a Mallorca els dies 22, 23 i 24 d’octubre. S’hi aborden aspectes com el context o la identitat dels dimonis des de diferents perspectives, com l’antropològica, l’etnogràfica i la psicològica. Les conferències i debats es fan, pràcticament tots, al Teatre Municipal Mar i Terra (Palma), tot i que el simposi també passa per l’Arxiu del Regne de Mallorca (Palma) i el municipi de sa Pobla. En definitiva, Mallorca es converteix en la capital de les festes del foc durant tres dies.

“Per a nosaltres era important participar-hi per la nostra tradició dimoniera”, assegura la directora insular de Patrimoni, Kika Coll;a més, recorda que es va crear un comitè científic per decidir des de quins àmbits s’abordaria el tema.

Història del simposi

Aquest trobada per estudiar i tractar la diversitat de celebracions que existeixen amb el foc com a element principal es va convocar l’any 2016 a Vic. Aquest primer simposi va estar dedicat concretament a la festa del solstici d’estiu, als focs de Sant Joan i a les falles pirinenques, que l’any 2015 varen ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De l’estiu, a l’hivern: el segon simposi va ser el 2017 a Reus, i s’hi tractaren les festes del cicle hivernal. De Nadal fins a l’entrada de la primavera, amb atenció especial a la festa de Sant Antoni.

Gandia, ciutat amb una llarga i històrica tradició en la festa de les falles i capital cultural Valenciana, va ser l’encarregada d’acollir el tercer simposi l’any 2018. S’hi va abordar un element particular de les festes del foc: el so. Amb el subtítol Els sons del foc: la pirotècnia a les festes, la trobada va incidir en la importància que han tingut els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic com artístic i, més darrerament, normatiu.

Abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus i que el simposi arribàs a Mallorca, l’any 2019 es va fer a Andorra la Vella, on es va explorar la simbologia del foc en els rituals pagans, al calendari festiu cristià i en la quotidianitat.

Programa

Tres àmbits defineixen el simposi que es fa a Mallorca:l’1, relacionat amb les identitats del dimoni;el 2, sobre el seu context,i el 3, de comunicacions de temàtica lliure, “sempre que tinguin alguna cosa a veure amb els focs festius o el dimoni”, apunta Coll. Així, divendres 22 d’octubre, Del dimoni cucarell a les colles de dimonis i els correfocs. La persistència d’una tradició festiva va ser la primera conferència (20.30 h.), a càrrec d’Andreu Ramis, president del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears. Hi analitzà la creació de colles de dimonis, diables i bèsties de foc que s’ha donat a les Illes Balears els darrers 25 anys.

Durant la primera part de la jornada de dissabte, 23 d’octubre, s’aborda el tema de les identitats del dimoni (a partir de les 9.30 h). Així, Francesc Alemany Sureda imparteix la primera ponència, Al dimoni amb el patrimoni! Les implicacions capitalistes de la domesticació i de la patrimonialització del dimoni festiu a Mallorca, i Gabriel Mayol, la segona, titulada El dimoni de les festes tradicionals de Mallorca. Una classificació aproximada. Després d’aquestes ponències, és el torn de les diferents comunicacions inscrites relacionades amb aquest àmbit.

El context del dimoni és l’eix vertebrador de la segona part de la jornada (12 h.). Així, la ponència La festa és del dimoni la fa Salvador Paomar, del Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni i la Memòria Històrica. Les festes populars: un bastió del poder masculí, és la xerrada de Verònica Gisbert, doctora a la Universitat de València.

A les 13 hores es dona pas a les comunicacions de l’àmbit 2 i, en haver dinat, cap a les 16 hores, a les de l’àmbit 3 (les de temàtica lliure).

El capvespre (17 h) és el moment d’anar fins a sa Pobla. Allà, al parc de Can Cirera Prim, es fa una mostra de colles de dimonis, diables i bèsties de foc. És la trobada més gran que s’ha fet d’ençà de l’esclat de la pandèmia, encara que no es pugui fer un correfoc amb interacció amb el públic. Hi participen una quinzena de colles de Mallorca.

Dia 24 d’octubre, el dematí, Antoni Janer Torrens presentarà el seu projecte Dimonis, del món clàssic a l’actualitat (10.30 h). Després, es farà la presentació de les actes del IV Simposi a càrrec d’Àngels Mach, de la Societat Andorrana de Ciències. Finalment, es trauran les conclusions del que s’hagi anat parlant durant el simposi i, en tocar l’hora de dinar, es donarà per acabada aquesta trobada.

Aquest simposi és possible gràcies al Consell de Mallorca, l’Institut Ramon Muntaner, entitat encarregada de donar el suport logístic al simposi, editar les actes de cada edició i configurar la programació. Col·laboren amb l’organització el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Govern balear i l’Ajuntament de Palma. A més, té el suport de la Fundació Irla.