Els premis Mallorca de creació literària i fotografia, en profunditat

PalmaLa identitat, la mort, la família, una mirada crítica al món d’avui. Són algunes de les qüestions que aborden les obres guanyadores dels premis Mallorca de creació literària i fotografia 2019. Miquel Esteve Valldepérez, en la categoria de narrativa; Mireia Calafell Obiol, en poesia; Antoni Mas i Forners, en assaig, i Federico Clavarino, en fotografia, han estat els guardonats d’enguany. Varen recollir el premi en una gala que va tenir lloc diumenge 29 de desembre al teatre Principal, en el marc de l’acte institucional de la Diada de Mallorca. L’edició del 2020 inclourà un premi de narrativa infantil i juvenil i un altre de dramatúrgia.

Mireia Calafell

A Nosaltres, qui Mireia Calafell planteja una obra estructurada en un pròleg en què es demana “qui som nosaltres?”, i dues parts -vertical i horitzontal- per definir les dues actituds que tenim a l’hora de respondre aquesta pregunta. La primera fa referència a la verticalitat i respon des de la jerarquia, l’exclusió. Un nosaltres identificat amb “l’home, occidental, blanc i heterosexual que és qui domina el món avui”, assenyala la poeta. Per això, en aquesta part hi ha poemes que fan referència a algunes de les crisis més greus d’avui dia, com els refugiats o el medi ambient. També inclou poemes que fan referència a mites com la fundació d’Europa, “que en el fons és un rapte, per una confiança extrema en aquest color blanc tan nostre que resulta ser molt excloent”, defensa. I d’altres que parlen des del feminisme per lluitar contra aquesta verticalitat.

A la segona meitat de l’obra -horitzontal-, Calafell planteja la identitat des de la perspectiva “d’aquell que se sap vulnerable, que depèn de l’altre”. “No es pensa entorn d’aquestes jerarquies, perquè entenem que som nosaltres, en el fons, els que podem canviar les coses”. La poeta ha inclòs, aquí, poemes sobre l’amor, la mort, i “i temes que tenen a veure amb el fet de fer comunitat d’una manera diferent”.

Amb el nosaltres l’autora ha sortit del jopoètic i pensa des de la col·lectivitat. En aquest sentit, explica que és una obra “volgudament crítica”, que era un dels reptes: “Escriure poemes amb una mirada crítica i social explícita, sense caure en el pamflet”. La pregunta inicial -“qui som nosaltres?”- la llança al pròleg, i la importància del plantejament la justifica amb una cita de Jean-Luc Nancy: “Malgrat la dificultat de dir nosaltres, en el món d’avui només ens tenim a nosaltres”. Calafell és autora de Poètiques del cos, Costures i Tantes mudes . Ha avançat que Nosaltres, qui apareixerà segurament amb La Breu Edicions.

Antoni Mas

L’historiador i professor de la UIB Antoni Mas ha estudiat, a Llengua, terra, pàtria i nació, l’evolució de la consciència identitària dels cristians de Mallorca entre els segles XIV i XVII. El primer que deixa clar Mas és que, al contrari del que a vegades es pensa, “les edats mitjana i moderna no són monolítiques” sinó temps en què “hi havia diversitat de pensament” i “es podien tenir quatre identitats al mateix temps”. A l’edat mitjana, l’historiador recull quatre àmbits d’identitat: el fet de ser català, mallorquí, cristià i la fidelitat al rei. I explica que una persona en podia tenir unes quantes i destacar o defensar-ne una concreta segons les circumstàncies. “El sentiment de catalanitat popularment a Mallorca s’articulava per oposició a les minories segregades; però, en canvi, es deien mallorquins davant els catalans de Catalunya”, exemplifica.

El paradigma canvia a partir del s. XVI, quan la Corona d’Aragó entra dins la monarquia hispànica “i el sentiment de catalanitat es va esvaint”. Es crea un discurs, des de les autoritats i els intel·lectuals vinculats a elles, que concep Mallorca com una nació d’Espanya i d’origen català, que reivindica quan creu que ho ha de fer. Hi ha un altre discurs, que es consolida des de la noblesa i els militars, que diu que els mallorquins són espanyols. Finalment, hi ha el relat -“que sembla que prové de l’Església”- que entén Mallorca com una nació “amb llengua catalana, l’ús de la qual s’ha de reivindicar”, desgrana l’autor. En l’assaig, Mas ha volgut veure com canvia el significat d’Espanya per als mallorquins. “Entre els segles XIV i XVI, Espanya és un concepte geogràfic diferent a Mallorca, però de mica en mica es va transformat en una versió semblant a la que tenim d’Europa: un àmbit amb institucions polítiques en comú, però que no determina una identitat primordial”, explica. A final del XVII, ja apareix Espanya com a nació”, conclou.

Federico Clavarino

El projecte Ghost Stories comença quan, per casualitat, Federico Clavarino arriba a l’arxipèlag francès de Frioul, prop del port de Marsella. És un lloc en què, en principi, sembla que no hi hagi res però, a poc a poc, s’adona que “hi havia un estrany encreuament d’històries”, explica el fotògraf. Aquest és el punt d’inici de la creació: haver trobat històries que tenen a veure amb la mort de les coses engolides per l’aigua, que reneixen amb una forma distinta. Però, quines històries són?

La primera té a veure amb la llegenda del primer rinoceront que va arribar a Europa. Venia de l’Índia i en el transcurs del viatge es va aturar en aquestes illes. Quan parteix, de camí a Roma, el vaixell naufraga i el rinoceront no sobreviu. L’any 1515, l’artista Albrecht Dürer fa un gravat de l’animal basat en descripcions que n’hi havien fet, perquè ell no va veure mai l’animal. “Una representació que, tot i ser molt inexacta, es va considerar fiable durant 300 anys”, assegura Clavarino, que -com a part del projecte- va visitar els museus i arxius d’Europa en què es conserven els gravats.

L’altra història que toca les illes Frioul és la del comte de Montecristo: la presó on estava tancat el protagonsita es troba a l’illa més petita d’aquest arxipèlag. “El tiren a la mar i ell troba el tresor de Montecristo. Una altra vegada: una cosa que entra a la mar i té una espècie de segona vida”, apunta. Per abordar-ho fotogràficament, Calvarino va fotografiar, sobretot, París, “i són imatges de carrer a hores diferents”, descriu. La tercera històra té a veure amb la desaparició d’Antoine de Saint-Exupéry i el seu avió, just damunt aquestes illes. Les restes de l’aparell varen ser trobades per un pescador a la costa d’una de les illes, Riou. El fotògraf explica que va anar a la cerca del rastre d’Exupéry “i vaig anar a un poble del Marroc -al sud- on va viure un bon temps quan treballava en el correu aeri”.