‘Mallorca’, un film promocional que no es va emprar

PalmaMés enllà del cinema, Agustí Villaronga rodà en altres ocasions en diferents localitzacions de Mallorca. Entre d’altres, va gravar parts del documental Miquel Bauçà, poeta invisible a Llucmajor, el videoclip d’El Drac de na Coca de Maria del Mar Bonet a Muro i un treball que va quedar durant anys dins un calaix, tot i que el cineasta hi havia posat molta il·lusió.

“Es tracta d’un vídeo promocional de l’illa. En vàrem tenir notícia gràcies a una amiga seva, Catalina Alzina, que havia fet d’script en aquest rodatge. Ella en conservava una versió en DVD que no tenia gaire qualitat”, explica Francesc Bonnín, responsable de l’Arxiu del So i de la Imatge del Consell de Mallorca.

Era devers el 1985 quan Agustí Villaronga, que llavors tenia poc més de 30 anys, va rebre l’encàrrec de Foment de Turisme de rodar una peça per promocionar l’illa. “Va ser patrocinada pel Consell de Mallorca, però o no es va fer servir o es va fer servir molt poc… Nosaltres vàrem fer una intensa recerca, però no apareixia enlloc, ningú no en sabia res, fins que vàrem incorporar el Fons Audiovisual de Sa Nostra i allà hi havia una còpia de la pel·lícula”, conta Bonnín. Són prop de 20 minuts de metratge, rodats en 16 mil·límetres, que comencen amb la silueta d’un vaixell que travessa la mar. A sobre una veu en off hi diu, en castellà, que “totes les rutes de la Mediterrània duen a Mallorca, on la placidesa acull els viatgers al final de totes les odissees”. El que segueix són un grapat d’imatges on el segell de Villaronga és més que evident: els jocs de llums i ombres travessen la serra de Tramuntana, el castell de Bellver o les coves del Drac. La singular mirada del cineasta és present en una trobada romàntica en una discoteca, rodada a Tito’s i DHRAA, i també en la narració que acompanya tota la peça: “en qualsevol moment és possible descobrir l’altra Mallorca”, s’hi diu.

“És un recorregut per diferents indrets de l’illa que res tenen a veure amb les platges i l’estiu... És una Mallorca màgica, silenciosa, amb imatges de llocs molt representatius dels anys 80. No eren les típiques imatges, potser per això no els va agradar als que l’havien encarregat, però és que tota la peça té aquella bellesa i aquell misteri del cinema d’Agustí”, afirma Bonnín. Si bé aquest vídeo promocional és anterior al primer llargmetratge de Villaronga, Tras el cristal, a finals dels anys 70 ja havia rodat diferents curtmetratges com Anta Mujer i Al Mayurqa. Tanmateix, aquest vídeo promocional no es va arribar a projectar fins a l’any 2018: “Des de l’Arxiu del So i de la Imatge organitzàrem un cicle dedicat a la seva filmografia i hi vàrem incloure aquesta peça, que no s’havia projectat abans. No ho vàrem anunciar, va ser una sorpresa”, afegeix Bonnín. La versió que se’n va projectar, però, no és l’original: era un telecine en betacam perquè la còpia en 16 mil·límetres encara no ha estat localitzada. Des de l’Arxiu del So i de la Imatge la continuen cercant.