Les mallorquines Maria Escalas i Marina de Cabo, guanyadores dels premis de novel·la i poesia en català

Palma“És el primer premi important, de bon de veres, que guany, i em fa molta il·lusió que sigui aquest, que sigui a ca nostra. Estic contentíssima d’haver-lo guanyat, i d’haver-lo guanyat en català, que és la llengua d’aquí i en la qual escric”. Així parlava Maria Escalas poc abans de recollir el premi Llorenç Villalonga de novel·la en català per la seva obra A la seva ombra. En l’edició d’enguany, amb una dotació de 26.000 euros, s’hi han presentat un total de 43 obres. 

L’obra guanyadora és una novel·la amb què la seva autora s’ha proposat reivindicar la figura de Matilde Escalas, una dona moderna i singular que va conèixer alguns dels artistes més importants de final del segle XIX i principi del segle XX i de qui poc o res se’n sap. “Me’n van explicar la història i em va fascinar”, explica Escalas, que aclareix que tot d’una que, tot i el llinatge comú, la protagonista de la seva història no té res a veure amb ella. “Era una al·lota de Santanyí que va estudiar amb Granados, amb Albéniz i es va convertir en amant de Santiago Rusiñol i partiren a París plegats. Allà va conèixer Toulosse Lautre, Auguste Rodin, Erik Satie… Qualque cosa va passar allà i va decidir tornar a Santanyí i ja no se’n sap gaire cosa més”. 

Davant l’absència d’informació, més enllà de l’aportada per alguns familiars, Escalas va decidir emprendre el repte d’imaginar la seva trajectòria a través de tots els personatges que se sap que va conèixer i combinar-la amb la història d’una jove doctorant que investiga la vida de Matilde Escalas. I és que l’autora de novel·les com Estimada Mirta i Abans que el teu record torni cendra pretén que la història de Matilde Escalas serveixi per parlar de “totes aquelles dones que, pel fet de ser-ho, no van poder desenvolupar tot el seu potencial, fossin privilegiades com ella o gent com la meva repadrina, que no va poder estudiar mai”. 

Un poemari amb les piscines com a element comú

Pel que fa al premi Joan Alcover de poesia en català, certamen que ha rebut per a l’edició d’enguany 113 propostes, l’obra seleccionada pel jurat és el poemari Deixar de fer peu de Marina de Cabo Pons. Es tracta del primer llibre que veurà publicat la seva autora, que reconeix que s'ha vist afectada durant molt de temps per la coneguda com a “síndrome de la impostora”, si bé ha participat en antologies, revistes i recopilacions. “Però llegia aquest poemari i dins la meva subjectivitat pensava que valia la pena”, afirma, “que aportava qualque cosa, que comunicava. I sembla que el jurat hi ha estat d’acord”. La dotació del premi és de 12.000 euros.

Deixar de fer peu és una obra que es divideix en tres parts i que té com a epicentre un espai tan singular com són les piscines. “A la primera part m’hi fic i observ els canvis del meu cos, intent trobar una identitat pròpia a través dels reflexos a l’aigua”, explica, “i finalment decidesc ofegar i enfonsar aquesta identitat. El bloc final, titulat 'Altres apnees’, serveix per fixar-me en el que passa a altres piscines: aquella on va nedar Boris Vian el dia de la seva mort, les que pintava David Hockney, les del balconing de Magaluf…”.

L’autora, que ha treballat també com a llibretera i guionista, reconeixia poc abans de recollir el premi que li sabia molt de greu que a la gala hi hagués seients buits. “El meu poemari, malgrat un parell de detalls, no és un poemari de caire polític. Pens, però, que la tria de la llengua ja és un posicionament. Ara bé, em sap greu el que està passant perquè jo he escrit un poemari i he guanyat un premi i gent que m’agradaria que fos allà amb mi per celebrar-ho no hi serà”.