Contra la pressió social de tenir fills

Vet aquí una pel·lícula a contracorrent. I no només perquè Liliana Torres retrata a Mamífera una dona de 40 anys que no vol tenir fills, sinó també perquè posa en escena un d’aquests esdeveniments transformadors, un embaràs no desitjat, i una protagonista que no canvia d’opinió, malgrat les conseqüències. Habitualment, un relat narra un arc de transformació personal, però aquí, encara que la situació posa a prova les conviccions de la Lola, interpretada amb una maduresa colpidora per María Rodríguez Soto, la protagonista no afluixa la corda i es manté ferma en el seu desig de no ser mare.

D’altra banda, un embaràs és un cicle, com també ho és posar-hi fi. Si bé interrompre'l dura molt menys que la gestació, els tres dies de reflexió previs a l’avortament afectaran, i de quina manera, la relació de la Lola amb la seva parella, el Bruno, encarnat per un tendríssim Enric Auquer. La naturalitat amb què es relacionen els protagonistes és clarament una de les virtuts de la pel·lícula, però també la sensibilitat amb què Torres presenta els dubtes i l’aplom de la Lola. D’una banda, diverses seqüències oníriques fetes amb collages mostren la seva angoixa i la lluita contra les estructures que pressionen les dones a ser mares –família, amics, la por a la soledat o la publicitat–; de l’altra, la resolució del film és d’una honestedat meritòria, en assumir que un embaràs, desitjat o no, desestabilitza la vida de les dones.