Manacor recorda Guillem d’Efak i celebra l’edició de l’obra poètica

Manacor“En aquesta època en què els escriptors s’eclipsen i, amb el temps, es van esvaint, ens trobam en el cas invers amb D’Efak, que ha passat de ser enyorat a mitificat”, explicà el poeta Bernat Nadal, que fou amic de Guillem d’Efak i es va encarregar de fer el pròleg del llibre que en recull tots els poemes. Ell, juntament amb l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver; el catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears Joan Mas i l’editor Gracià Sánchez esbossaren els trets més característics del personatge que era Guillem d’Efak i de la seva obra poètica.

El públic, a més, va poder gaudir d’alguns dels versos que escrigué Guillem d’Efak gràcies a les lectures i els poemes musicats que interpretaren músics, actors i poetes. Tomeu Matamales, Pep Alba, Joan Gomila, Jaume Gomila i Antoni Riera posaren veu i música als poemes de D’Efak. Cançons i rapsòdies que varen constituir la part més desenfadada de l’homenatge que se celebrà divendres al Claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.

A l’acte, que organitzaren de manera conjunta l’Ajuntament, la delegació de Manacor de l’Obra Cultural Balear i l’editorial El Gall, hi assistí un públic nombrós interessat a acostar-se a la figura de D’Efak. La regidora de Cultura, Antònia Llodrà, agraí “l’esfoç que han fet els impulsors d’aquesta iniciativa per donar a conèixer encara més aquest homenot de la cultura que era D’Efak”.

“En Guillem és més conegut com a cantant, recitador i home d’escenari que no com a poeta”, apuntà Bernat Nadal. Però tant ell com el catedràtic Joan Mas coincidiren a donar valor a la seva obra poètica, “perquè D’Efak és èpic en la cançó i en les aparicions d’escenari, però és eminentment líric en els poemes”, explicaren.

Pel que fa a les constants en la seva obra, els estudiosos assenyalaren “l’amor, la sensualitat, el desig, el descobriment del sexe, la independència individual, la mort, la pàtria, la terra...”. Durant els parlaments, els escriptors i literaris destacaren les dues grans etapes de la poesia de Guillem d’Efak. La primera “dura fins a principi de 1980, amb versos treballats, més imatges i una altura extraordinària que li fa obtenir el premi Carles Riba”, explicaren. La segona, “amb poemes més simples, reivindicatius i apassionats propis d’un home que ja sap que té una malaltia greu i que la vida li curteja”.