Manacor ret homenatge a les víctimes del franquisme i del nazisme amb cinc pedres de la memòria

PalmaEl Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, continua estenent la petjada de les pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l'artista alemany Gunter Demnig. Aquest dissabte s'han instal·lat a Manacor en homenatge a les dones víctimes del franquisme Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar. A totes elles s'hi ha sumat la pedra daurada dedicada a la memòria de Joan Amer Vadell, deportat a Dachau i assassinat el febrer del 1945.

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades a aquesta iniciativa. I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D'una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida.

Amb aquest objectiu s'instal·laran 54 pedres arreu de les Illes (20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera). Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó que conté informació sobre cada una de les víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— i que s'ubicaran en les adreces on varen viure.

D’altra banda, també s’instal·len pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran en diferents indrets que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Son Coletes, a la memòria

Durant l'acte ha estat molt present la darrera campanya d'excavacions i exhumacions feta al cementeri de Son Coletes els mesos de juliol i agost del 2020. Fruit d'aquella intervenció es varen localitzar les restes de 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil, entre elles dues dones i, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d'agost de 1936 a les costes del Llevant de Mallorca.

A l'acte, hi han assistit familiars i autoritats: el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el batle de Manacor, Miquel Oliver, i el regidor d'Activitats i Serveis Generals, Carles Grimalt, així com els historiadors Antoni Tugores i Elena Rodríguez; la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver; Toni Puig, en representació del Comitè de Son Coletes, i Antònia Matamalas, de Dones de Llevant.

El Govern lliura les restes d'Antoni Castañer, Antoni Oliver i Miquel Marquet a les seves famílies

Per altra banda, el Govern ha entregat aquest dissabte les restes d'Antoni Castañer Cifre, Antoni Oliver Jordà i Miquel Marquet Perelló a les seves famílies. Els familiars també han rebut de mans del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, el certificat com a víctima del franquisme de cada un d'ells i també una còpia de l'informe que certifica la identificació de les restes recuperades.

Les restes d'Antoni Castañer Cifre i Miquel Marquet Perelló varen ser recuperades de la fossa de Marratxí el setembre de 2018. Les restes d'Antoni Oliver Jordà havien estat enterrades en una fossa comuna al cementeri de Llucmajor. Les anàlisis d'ADN a partir de les mostres dels familiars i els estudis antropològics desenvolupats per la Societat Aranzadi varen permetre'n la identificació dins el Pla d'Actuació de Fosses 2018-2019 del Govern. Fins avui, a les Balears s'han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d'ADN i als estudis antropològics.