Manresa experimenta el camí a l'èxtasi

Magnífica inauguració de la 26a edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb un públic que omplia el Teatre Kursaal i que va esclatar amb entusiasme al final d'Evoé! Aquesta reacció era justament la que també estaven experimentant dalt de l'escenari les tretze dones del Cor Plèiade ballant i destrossant una bala de palla gegant mentre Raül Refree tocava la guitarra i la cantant italiana Maria Mazzotta picava la pandereta i repetia "Bellu è l'amore e ci lu sape fà", la tornada insistent de la Pizzica di Aradeo. A través del ball i el ritme, tots plegats estaven experimentant l'alliberament després de la catarsi, com el de les bacants gregues, el dels aquelarres i el de tantes danses populars, les que tanquen envelats i nits de Sant Joan i les que reben el sol al Sónar. En aquest cas, amb músiques inspirades en la tradició de la Pulla a les quals Refree aporta esqueixos d'altres branques mediterrànies com el flamenc, els fandangos i els cants de batre, a més d'una bona dosi d'adob electrònic. Al cap i a la fi, això va dels mites de la Mediterrània ancestral de cases blanques i còdols.

L'espectacle va tenir una primera versió reduïda al Festival Clàssics de Barcelona el desembre del 2022. Al juliol es va estrenar al Grec, a la sala Paral·lel 62, i aquest dijous es va desplegar a Manresa amb el minimalisme escènic majestuós de Jordi Oriol: una caixa escènica blanca, blancs també els vestits del cor de Granollers, la taula i les cadires, i roba fosca només per als músics. Evoé! neix del crit i el ball de les dones posseïdes després de ser picades per la taràntula, l'origen llegendari de la tarantel·la, però la proposta escènica i musical no és un encadenat de tarantel·les, sinó que només arriba a l'èxtasi després d'haver mostrat simbòlicament per què és tan important aquest alliberament femení.

Mazzotta, extraordinària, canta amb una expressivitat molt fonda i veu aspra que recull el plany de moltes vides, representades pel cor en diferents quadres escènics lligats a feines i opressions diverses que culminen amb el vessament d'un líquid vermell damunt els vestits. I Refree acompanya el ritual, amb l'orgue quan mana la litúrgia de l'Stabat mater, sovint tocant la guitarra a la manera del Toti Soler que acompanyava Ovidi Montllor, i d'altres atacant els colors flamencs amb l'agressivitat d'un guitarrista de hardcore, com al disc Los ángeles amb Rosalía que també va mostrar a la Fira Mediterrània el 2016.