Manuel de Pedrolo i Mallorca: una relació editorial fecunda i variada

PalmaManuel de Pedrolo (1918-1990) és ara per ara l’autor més venut de la literatura catalana gràcies al Mecanoscrit del segon origen (1974), una obra que en el seu moment va entrar a la majoria de llars i escoles dels Països Catalans i que, paradoxalment, va ocultar bona part de la resta de la producció de l’autor, que va arribar a publicar 128 títols de tots els gèneres literaris. Pedrolo estava bastant enfadat per aquest fet, perquè considerava que el Mecanoscrit no deixava de ser una obra menor en la seva producció.

Enguany, a la totalitat del territori se li faran reconeixements, congressos universitaris, xerrades... i sobretot homenatges en els festivals de novel·la negra. A Mallorca estava prevista una conferència en el decurs del festival Febrer Negre.

Però més enllà de les activitats puntuals, quina va ser la relació que va tenir Pedrolo amb Mallorca? Doncs, bàsicament es va establir una relació editorial molt professional amb l’editorial Moll, que va ser una de les primeres editorials dels Països Catalans que li va obrir les portes i que li va servir per experimentar tota mena de literatura: novel·la negra, novel·la, teatre i narracions varen anar nodrint el catàleg de Moll en una relació que va començar el 1956. Es tractava del volum de narracions ‘Domicili provisional’, que Pedrolo havia enllestit tres anys abans i que serà l’únic volum de relats publicats a l’editorial que llavors ocupava l’edifici del número 4 del carrer Torre de l’Amor, al barri de la Calatrava, de Palma.

Publicar en català

En aquells moments, Moll era una de les editorials de referència del territori de parla catalana. Nascuda abans de la guerra, havia recuperat la possibilitat de tornar a publicar en català gràcies a algunes estratagemes, com explicar que algunes col·leccions tenien subscriptors als quals se’ls havia de servir els productes encarregats abans de la guerra. L’editorial tenia molt bona fama de ser bona pagadora amb els autors i corre la llegenda que explica que un dia Francesc de Borja Moll va pregar a Vicent Andrés Estellés, que llavors ja havia publicat sis o set llibres de poesia, que s’acostàs a les oficines per signar el contracte amb l’editorial.

El poeta de Burjassot li va dir: “Contracte? Home, un altre virgo que em trenquen”, perquè fins a llavors no n’havia signat mai cap, de contracte, sinó que anava publicant amb aquella bona fe que caracteritzava l’edició dels anys cinquanta.

Si en un gènere en particular va ser intensa la relació amb l’editorial Moll, aquest és en el teatre. El 1958 Pedrolo publica La nostra mort de cada dia, escrita dos anys abans, i que es converteix en la primera de les obres dramàtiques publicades per Francesc de Borja Moll. La seguiran Tècnica de cambra, escrita el 1959 però publicada el 1963, i després, quan el dictador ja és a punt de morir, el 1975, Pedrolo encara lliurarà tres obres més a l’editorial. Es tracta de Pell vella al fons del pou, escrita el 1957; Algú a l’altre cap de peça, de 1958, i Sóc el defecte, de 1959. Així, l’editorial Moll serà la que més peces teatrals publicarà de l’autor del Mecanoscrit del segon origen, amb un total de 5 de les 16 peces dramàtiques que arribarà a publicar.

Teatre d’autor

Les cinc obres de Pedrolo que va publicar a Mallorca corresponen a la primera fase del teatre de l’escriptor. Encara que alguns autors han volgut qualificar el teatre pedrolià com a teatre de l’absurd, en aquesta primera fase és molt més fàcil trobar-hi trets de l’existencialisme que no pas de cap altra mena d’influència: és un teatre que s’interroga sobretot pel paper de l’home en la societat contemporània. Sovint aquesta es mostra com un sistema totalitari que és una al·legoria de l’estat espanyol.

Aquestes obres de Pedrolo varen tenir una escassa difusió tant des de l’aspecte literari com des del purament teatral. Els tiratges eren petits i en molts casos la publicació va arribar massa temps després de l’escriptura. Pel que fa a les representacions, les obres sovint pujaren una sola nit a l’escenari a Barcelona i després feren un recorregut molt curt en les gires. Cal recordar que la majoria de les peces estrenades en els anys cinquanta i seixanta les pujaren als escenaris companyies semiprofessionals com el Centre Dramàtic Adrià Gual, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i sobretot el Teatre Experimenal Català, el TEC, que van ser els qui més obres de Pedrolo varen estrenar al llarg de la seva trajectòria.

Pel que fa a les novel·les, en total en van ser tres les que va arribar a editar. La primera va ser el 1957, quan Pedrolo entrega Les finestres s’obren de nit, que havia escrit dos anys abans. Aquesta obra entronca amb el que serà el Pedrolo més experimentador, ja que cada capítol està fet seguint una tècnica literària diferent. La segona novel·la que entrega a Moll és L’inspector fa tard, publicada el 1960 i escrita set anys abans, quan Pedrolo s’està iniciant en el gènere negre. Es tracta d’una obra a mig camí entre el gènere negre, el policíac i la novel·la negra psicològica.

La darrera novel·la que Pedrolo entregarà a l’editorial Moll serà el 1968 i correspondrà a ‘Solució de continuïtat’, que es va escriure el 1960. Pedrolo ens hi presenta la rebel·lia d’uns joves de divuit anys, sobretot d’un, en contra dels vells. Es planteja un conflicte de generacions molt interessant que mostra com Pedrolo fa algunes proves de les seves obres més interessants del seu catàleg per arribar després a obres majors, com en aquest cas sembla que passarà amb M’enterro en els fonaments, on desenvolupa amb una major perfecció els temes que aquí apunta.

També és interessant veure que tres de les principals línies novel·lístiques pedrolianes, la negra, l’experimental i la politicosocial, queden ja apuntades en les novel·les que publica a l’illa.

L’altra cosa que cal destacar és que Moll es convertirà en un editor fidel per a Pedrolo en un moment en què li és difícil col·locar els seus productes: els anys cinquanta i els primers seixanta. Per a un escriptor que vol esdevenir professional tenir una editorial que es preocupa pels seus textos, que compleix escrupolosament els pactes acordats i els pagaments i que a més a més té el prestigi indubtable que tenia l’editorial en aquell moment, és fonamental.

En total Moll publicarà nou obres de l’escriptor de l’Aranyó. Poden semblar moltes, però són només el set per cent de tot el que va arribar a publicar. Malgrat tot, l’aportació insular és imprescindible per poder entendre el conjunt del teatre de Pedrolo, perquè aquí es va publicar el 30% de la seva producció dramàtica. De tot el que va publicar a l’illa només està prevista la recuperació d’una obra. Es tracta de L’inspector fa tard, que s’ha recuperat en l’edició Òmnibus de novel·les negres preparades per Edicions 62 i estudiades per Anna Maria Villalonga, directora de l’Any Pedrolo.

Seria bo també que alguna companyia s’atrevís a tornar a fer un Pedrolo “mallorquí”.