Marc Capdevila novel·la la construcció de la portalada de Ripoll i la societat de l'època
'La bíblia de pedra', que publica Edicions 62, se centra en el 1162 i en el moment d'ebullició que vivia la ciutat
BarcelonaLa portalada esculpida a l'església de Santa Maria de Ripoll és la gran protagonista d'una novel·la històrica, la primera que se li dedica a aquesta important joia del romànic català. El seu autor, Marc Capdevila, sent fascinació per aquest monument i molt especialment pel moment d'eclosió que va viure la ciutat, amb l'arribada de professionals de totes les arts atrets pels bons sous que pagava l'abat. "He llegit més que no pas he escrit", reconeix aquest autor de Vic, que s'ha documentat a fons per descriure amb exhaustivitat la societat de l'època. La publica Edicions 62 amb el títol 'La bíblia de pedra', que és com es coneix aquest monument del segle XII. En aquella època, l'abat Gausfred estava obsessionat per encabir-hi el màxim nombre d'elements de la Bíblia en la seva idea de fer de la portalada una eina de transmissió per aquells que no sabien llegir.
En aquesta novel·la històrica, Capdevila assegura haver-se ajustat amb el màxim rigor a la història per tal que personatges de l'època, com Hug de Mataplana –un dels senyors feudals amb mà de ferro– o el comte Ramon Berenguer IV –que és qui va posar els diners– cobrin de nou vida en aquesta aventura literària amb paraules i expressions d'abans. Contràriament al que s'imaginava, Capdevila va trobar menys documentació històrica de la que s'esperava però malgrat tot reconeix haver llegit més que no pas ha escrit, sobretot llibres de la vida quotidiana de l'edat mitjana i de gastronomia.
La trama se situa a l'any 1662, un moment clau per Ripoll ja que és un període de gran activitat. Bracers, talladors, picapedrers i escultors van arribar a la ciutat atrets pels bons sous que pagava l'abat, que tenia pressa per acabar un monument que va necessitar més de 10 anys per ser construït. Capdevila explica que la portalada se situa entorn del 1150 però que ha decidit un període concret, com es del maig a l'octubre del 1162 perquè també coincideix amb la mort de Berenguer IV, que va ser enterrat al monestir de Ripoll, un capítol de la història que l'autor també ha volgut incloure a la novel·la.
Des de les classes altes fins a les prostitutes
Però a banda de l'àmbit quotidià, l'autor també recull el sistema d'organització de la societat d'aquell moment. "El lector entendrà el sistema feudal, i l'organització social, amb les lleis de l'època, i on es veu que el que s'imposava era el poder dels nobles i el seu ús i abús", assenyala Capdevila. Altres temes com ara l'amor trobadoresc i molt especialment el procés creatiu i constructiu del monument també apareixen a la novel·la.
La prostitució i la miserable vida de les 'bagasses" és un altre dels aspectes recollits en aquest llibre, de la mà del personatge principal, la Violant, una remeiera que posarà tots els esforços per descobrir la misteriosa mort de prostitutes. Una intriga amb aires de la novel·la d'Umberto Eco, 'El nom de la rosa', ambientada també en un monestir benedictí de l'edat mitjana. Marc Capdevila reconeix ser un gran admirador d'aquesta obra. "Coincideixo amb el que diu Eco, quan es refereix als diferents nivells de lectura d'una novel·la. A 'La bíblia de pedra' he intentat fer-ho també; qui vulgui aprofundir en els fets històrics i en la política, ho trobarà i el que no, que ho llegeixi senzillament i es quedi amb el misteri de l'assassinat de les meuques".