Quan el marc és gairebé tan valuós com la pintura
El Museu Maricel estrena una nova sala amb l'exposició 'La figura emmarcada', de la prestigiosa col·lecció Casacuberta Marsans
SitgesEl matrimoni d'empresaris format per Fernando Casacuberta i Coty Marsans han forjat una de les col·leccions d'art catalanes més prestigioses. Els seus interessos van des del Gòtic i el Barroc, de pintors com Jaume Serra, Lluís Borrassà i Juan Bautista Maíno, fins a l'art modern català i espanyol, amb treballs d'artistes destacats com Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Josep de Togores, Hermen Anglada Camarasa, Francesc Gimeno, Ramon Casas, Pablo Gargallo i Ignacio Zuloaga. Els col·leccionistes col·laboren habitualment amb els museus nacionals i internacionals que els demanen obres per completar les seves exposicions temporals, i ara presenten per primera vegada en públic una selecció d'unes trenta obres de la col·lecció a la nova Sala Vaixells del Museu Maricel de Sitges, abans de l'obertura d'una seu al rehabilitat hospital de Sant Sever de Barcelona, on faran exposicions temporals dels fons.
"L'exposició permet fer un petit recorregut per la història de l'art", afirma Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de Museus de Sitges i comissari de la mostra juntament amb la historiadora de l’art i conservadora de col·leccions Nadia Hernández. Entre les obres més curioses hi ha la coneguda taula de Sant Esteve de Lluís Borrassà, que va ser trobada com a porta d'un galliner en una masia de Vallirana. Pel que fa al gruix de la col·lecció, està formada per prop de 200 obres, entre pintures, escultures i objectes artístics.
Els grans absents de la història de l'art
L'exposició, que estarà oberta fins al 29 de setembre, porta per títol La figura emmarcada. Obres singulars de la Col·lecció Casacuberta Marsans, perquè el marc és la raó principal per la qual els comissaris han seleccionat les pintures. Així, a més de les pintures amb el seu marc, també s'hi poden veure una trentena marcs buits. "Els marcs eren els grans absents de la història de l'art, és ara que els comencem a valorar i estudiar –diu Domènech–. La col·lecció Casacuberta Marsans és de les poques que inclou un fons molt potent de marcs barrocs, i també de les poques en què les obres estan emmarcades amb marc antic, una manera de fer-se més seva l'obra". A l'exposició només hi ha una pintura que conserva el marc amb el qual els Casacuberta Marsans la van comprar, un petit Anglada Camarasa de l'etapa parisenca.
Al llarg del recorregut es pot veure com al Gòtic els marcs formen part de les pintures, mentre que més endavant guanyen autonomia. Per això, el col·leccionista pot triar el marc que vol inspirant-se en la pintura i respectant-ne l'esperit. Per exemple, els Casacuberta Marsans van emmarcar la primera versió de Les llàgrimes de Sant Pere amb un marc també barroc que hi encaixa perfectament. Però aquest nivell d'exigència fa que sovint els col·leccionistes hagin de ser molt pacients. "Pot passar que compri una obra i no la pugui emmarcar durant cinc anys, fins que apareix el marc", conclou Domènech.