Marcel Ortega, el primer català finalista al premi més prestigiós del món de la direcció coral

BarcelonaEl tarragoní Marcel Ortega (1990) és el primer català que aconsegueix la fita de ser un dels vuit finalistes al premi Ericson Award. Aquest premi, que se celebra cada tres anys a Estocolm, és el més prestigiós en el món de la direcció coral. El guanyador, a més d’una suma econòmica, podrà dirigir alguns dels cors professionals més importants d’Europa: el Cor de Radio France, els BBC Singers, el RIAS Kammerchor de Berlín...

"Per a mi és un gran reconeixement, perquè els millors experts del món m’han escollit com un dels vuit finalistes", assegura Ortega, que treballa intensament des de fa dos mesos per preparar-se per al concurs que tindrà lloc del 23 al 26 d'octubre. "Estic fent un esforç titànic per memoritzar les onze peces que hauré de tocar, i aprofundir-hi, fer preguntes i trobar respostes per donar-los el màxim significat. Hauré de dirigir un cor molt bo; són persones que tenen un gran nivell i els he de dur més enllà, he d’aconseguir que facin una filigrana, una versió molt especial", afegeix. El músic haurà de dirigir obres que normalment no formen part del repertori i que són força especials, com Credo, d'Einojuhan Rautavaara; O oriens, de Nana Forte, o The darkness is no darkness, de Judith Bingham. 

El músic tarragoní va començar el seu recorregut musical a l’Escolania de Montserrat i es va especialitzar en orgue i clarinet. Va començar a estudiar arquitectura i ho va deixar abans d’acabar el primer curs. "No m’apassionava, però sobretot trobava a faltar la música, perquè em permet connectar amb les persones", assegura. Va decidir estudiar direcció de coral i es va formar al Centre Superior de Música del País Basc, a l'Haute École de Musique de Ginebra, i amb el neerlandès Jaap van Zweden –Filharmònica de Nova York–. Ha dirigit diferents cors i orquestres, ha liderat projectes pedagògics i ha tirat endavant produccions de rock i pop simfònic. Actualment treballa al Conservatori Superior de Música de Castelló. "Quan dirigeixes, passa una cosa extremadament íntima amb moltes persones alhora, hi ha connexió, i la capacitat de fer una cosa bonica entre tots. Pots aconseguir que a tothom se li posi la pell de gallina i que en aquell concert passi alguna cosa especial", afirma Ortega.