Marcos Augusto presenta 'Barriga', un poemari que parla de la por del pas del temps

PalmaBarriga és el primer poemari de Marcos Augusto, conegut per ser el director general de Promoció i Difusió Cultural de l'Ajuntament de Palma. Gràcies a l'editorial Cántico, presenta una col·lecció de versos antics i revisats –els ha escrit durant la darrera dècada– que recullen les seves pors i inquietuds. Una inquietud: l'estètica, el llenguatge, practicar una escriptura que va molt més enllà del fet de desfogar-se. I una por: envellir, fer-se gran, que el temps s'escoli massa ràpid. El títol del llibre fa referència a una part del cos que evidencia aquest pas del temps: "La panxa, al llarg dels anys, sofreix modificacions i es converteix en un element distintiu de l'edat". Qui vulgui insistir en aquesta dada li ho podrà demanar personalment a la presentació del poemari d'aquest divendres a les 18.30 h als jardins de la Misericòrdia. L'autor estarà acompanyat de Ruth Miguel i Anna Lisa Marí (imprescindible inscripció).

Una altra cosa que li fa por és, precisament, mostrar al lector aquest temor del temps que va passant: "Que ho digui jo, que no som una persona que es pugui considerar gran, queda una mica malament, pot semblar que és una actitud impostada. Entenc que sembli estrany que em preocupi envellir, però qui em coneix sap que compr cremes [de cosmètica] d'una manera gairebé absurda", assumeix Augusto, qui es nega a comentar quina edat té. És massa gran per publicar el seu primer llibre de poesia? Ha fet tard, segons el que diuen les regles socials? On se suposa que vol arribar, amb tot això? Són aquestes les preguntes que enrevolten el cap d'Augusto que, d'una manera sana i conscient, descriu amb ironia a Barriga.

"Jo no estava interessat a publicar, sinó a escriure; tot ha passat de manera molt casual", afirma l'autor de Barriga. Va ser durant el confinament quan va retrobar-se amb aquests poemes, que tenia guardats dins carpetes de l'ordinador. "Quan els llegia, tenia la sensació que no estaven malament, i els vaig ordenar amb una certa estructura. El resultat és una edició "molt cuidada", que inclou el pròleg del poeta madrileny Nacho Vleming i una delicada portada de Guillermo Martín Bermejo. Dins les pàgines, els versos són plens de preocupacions, pors, incerteses, però també ironia i paròdia quant a un mateix. Hi ha poemes més metafísics, d'altres de més contemplatius, però tots escrits amb la voluntat de jugar amb el llenguatge.

L'acollida de Barriga, diu el seu autor, ha estat "rara". Tot i ser un dels llibres més venuts al Sant Jordi celebrat a Palma el mes de juliol, no ha existit un contacte directe amb el lector. Augusto comenta que la poesia és "l'única expressió artística que no té mercat, perquè té molt pocs lectors". I critica "l'auge" que hi ha d'edicions de llibres que "trobam a les prestatgeries de poesia, però que de poesia no en tenen res". Els anomena "llibres d'Instagram", plens de "frases enginyoses i jocs de paraules barats". La poesia de veritat, defensa Augusto, no té indústria, sinó que es crea fora de la indústria.

Augusto continua escrivint, com ha fet sempre; qui sap què passarà, potser d'aquí a una dècada, amb les paraules que ara l'acompanyen.