Maria antònia Salvà, al desert

“Satisfacció sens fi”, “muntada en un camell, em veig dins els arenals del desert, entre piràmides, davant l’Esfinx! Els ulls no es cansen de contemplar, voldrien endur-s’ho tot d’un cop de vista... Oh! La jornada d’avui és inoblidable”. Així de fascinada es mostra Maria Antònia Salvà en el diari escrit sobre el mateix terreny durant el viatge a Orient del 1907.

Salvà, viatgera? Entre altres aspectes que el text permet interrogar, reclama la nostra atenció la relació entre aquesta escriptura i la literatura. El nom de Maria Antònia Salvà va associat al de poeta i traductora exquisida de Mistral o Manzoni, traduccions canòniques (introbables ara), però de lectura regular durant el segle XX. Viatge a Orient ens mostra una altra Salvà: Salvà prosista.

El domini de la prosa

El domini de la prosaEl 1955 va publicar Entre el record i l’enyorança (reeditat per Moll el 1981), volum miscel·lani sobre la seva infantesa, la seva formació literària i els seus referents. Textos d’un enorme interès tant pel vessant biogràfic com pel mosaic de referents literaris que mostra, les intencions i els interessos o la capacitat de seducció que hi desplega... El domini de la prosa, la ironia, el mig dir o amagar. És un dels primers textos autobiogràfics d’autoria femenina, al costat de Mosaic III. Impressions literàries sobre temes domèstics de Víctor Català, publicat pocs anys abans. Com a referent s’hauria de tractar.

Entre el record i l’enyorança s’obre amb el text ‘De la meva infantesa’. Salvà hi explica la vocació d’escriptora, esperonada des de nina per les gloses populars. Es refereix als anys viscuts entre Llucmajor i s’Allapassa: “La meva afició als versos i al cançoneig gairebé es podria dir que és en mi innata. La meva dida -una jove i robusta camperola, Flauta de sobrenom, per qui jo no tenia defecte- acostumava a dir que, quan em deslletà, ja sabia un enfilall de cançons”.

En peregrinació

En peregrinació El 1907 Salvà no es va deixar perdre l’ocasió de viatjar pel Mediterrani fins a Atenes, Jerusalem i Egipte en una de les peregrinacions que es van posar de moda aquells anys. Des del primer moment l’escriptura va tenir una clara intenció literària. Salvà va fer el viatge pel Mediterrani amb una mirada d’escriptora. Tenia 37 anys i tota l’ambició literària a flor de pell.

En aquells anys l’escriptura d’un dietari de viatge era lluny de ser considerat un text literari. L’únic text anterior escrit per mà d’un autor és el Dietari d’un pelegrí a Terra Santa de Jacint Verdaguer (1888), d’enorme èxit, però redactat en gran part a la tornada i fet de fragments de guies i reflexions posteriors. Maria Antònia Salvà estava dotada d’una memòria fora mida. Va conservar en la retina aquells paratges al llarg de tota la seva vida. Beirut va ser una de les ciutats que més la van enlluernar i sobre la qual va escriure un poema el 1930. També era capaç de descriure la impressió de la ciutat a Josep Carner en saber que l’amic s’hi traslladava per treballar al Consolat el 1935.

Salvà torna a ser un referent indiscutible del gènere. Viatge a Orient s’avança força anys als llibres de viatges que es van començar a publicar als anys 20 i que s’obren a definir el gènere: Josep Pla, Segarra i Aurora Bertrana. Salvà va intentar publicar-lo a principi de la dècada dels 40. Va projectar un volum que agrupàs Viatge a Orient amb els poemes que sobre els paisatges visitats havia anat escrivint durant anys. També hi incloïa L’excursió a Galatzó de l’any 1912, en què desplega unes magnífiques capacitats narratives.

Viatge a Orient és un text modern d’una dona que viatja i en frueix. La prosa té la frescor de la impressió agafada al vol. Conté tota l’emoció i espontaneïtat del moment. Vaig tenir l’oportunitat d’editar-lo el 1998 (PAM, Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

Efemèride

Efemèride Ara que celebram els 150 anys del naixement de Maria Antònia Salvà, que té la categoria de ser la primera escriptora moderna de la literatura en català, és una magnífica ocasió per publicar-la i posar-la a l’abast del públic en general. Imperdonable que encara sigui desconeguda per la seva prosa i que els diversos intents per engegar la publicació de tota la seva obra no hagin reeixit els darrers anys. Enmig d’aquest desert, l’editorial Vincle de València en prepara una antologia poètica.