Maria Barbal: "No he paït el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes"

BarcelonaA punt de complir-se un mes i mig de fer-se públic, Maria Barbal encara sent l’impacte d’haver rebut el gran guardó literari que atorga Òmnium Cultural i que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, l'hi comuniqués abans de tornar a la presó després que li retiressin el tercer grau. “Encara no he paït el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, ha dit a l’autora aquest dimecres durant una presentació de la seva última novel·la, Tàndem (Destino), amb Antoni Bassas a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Precisament aquesta novel·la va guanyar el premi Josep Pla al gener, així que el començament del 2021 per a Barbal ha sigut “extraordinari”, com ha dit Bassas. Malgrat tot, ella no abaixa el llistó i considera que el Premi d’Honor pot no ser “definitiu” perquè els lectors l’apreciïn, i aprofitarà les setmanes fins que li donin el Premi d’Honor el 10 de juny per continuar assimilant-ho. I pel que fa a aquest Sant Jordi, té “bones expectatives” i moltes ganes de gaudir-ne.

De Tàndem, Maria Barbal recorda la fluïdesa poc habitual amb què la va escriure abans de submergir-se en dues altres novel·les molt exigents perquè es va haver de documentar molt, En la pell de l’altre i A l’amic escocès, i que els protagonistes, l’Armand i l’Elena, dos jubilats que es coneixen en unes classes de ioga, transmeten “molta energia per continuar vivint una vida plena”. “Quan parlo d’aquest llibre sento que no soc la mateixa escriptora d’abans”, diu Barbal, que va quedar estorada quan va veure l’obra de Didier Lourenço (que il·lustra la portada) a casa d’una amiga que viu a Palma perquè li va recordar la seva història. “Havia fet la tercera versió de la novel·la, i quan la vaig recuperar vaig canviar molt poca cosa. Amb menys esforç Tàndem m’ha donat molt”.

Una de les qüestions de les quals Bassas ha parlat amb Barbal ha sigut el pes del passat en les vides dels personatges: mentre que l’Armand se’n sap desfer amb més facilitat, a l’Elena els objectes que l’envolten li susciten mil i un records. “Al llarg de la història va sorgint un fil que d’alguna forma els obliga a replantejar-se la seva vida i com volen viure el que els queda, sobretot al personatge femení; i repensar o repescar el passat per pair-lo o per millorar-lo”, diu Barbal.