Maria del Mar Bonet, 50 anys escampant la veu Mediterrània

BarcelonaVestida de negre i amb la veu vibrant. Així va aparèixer ahir Maria del Mar Bonet a L’Ovella Negra, el local del carrer de les Sitges de Barcelona on es va estrenar com a membre dels Setze Jutges el 19 de desembre del 1966. “Estic completament emocionada”, va dir Bonet davant d’amics i companys de professió. O d’ofici, perquè la cantant mallorquina no considera que l’activitat a la qual es dedica des de fa cinquanta anys sigui una feina, sinó “un ofici” en què poder desenvolupar la seva vocació.

La primera vocació va ser la ceràmica, i això la va dur a estudiar a l’Escola Massana, en aquella Barcelona dels anys 60 que bullia amb un activisme cultural lligat a la cançó, a la llengua i a la resistència antifranquista. Però aquella veu i aquella manera de dir els poetes la van fer cantant, esperonada per Josep Maria Espinàs, Lluís Serrahima, Remei Margarit i, esclar, el seu germà Joan Ramon Bonet, també un dels Setze Jutges. “El descobriment d’aquella noia va ser exemplar. No era una aficionada com nosaltres. Tenia una gran capacitat de seducció i cantava amb un tremolor que és vibració emotiva”, va explicar ahir Josep Maria Espinàs recordant el dia que Bonet es va convertir en una jutgessa més, concretament la número 14.

De Mallorca a Cuba

Mig segle després d’aquell debut, la més profundament mediterrània veu de la Nova Cançó obre una agenda plena de concerts i celebracions aplegats sota el nom de 50 anys d’escenaris. Tot plegat comença aquesta mateixa setmana, dimecres i dijous, amb dos concerts als Lluïsos d’Horta, espai d’associacionisme popular com tants altres que van acollir els primers recitals d’una noia que treballava en un fàbrica de ceràmica quan Espinàs la va engrescar perquè enregistrés un disc. Bonet recorda aquells anys agraïda per l’afecte de “tota aquella gent dels Setze Jutges” en la qual va emmirallar-se.

Tanmateix, fuig de la nostàlgia. “Aquests 50 anys han passat volant, perquè els he viscut intensament fent el que més m’agrada, i sento que és una celebració plena d’alegria amb la sortida d’un nou disc que feia temps que estava preparant”, explica. El disc es titula Ultramar, el publicarà Picap a principis d’any i representa el contacte amb la música cubana. Acostumada a dialogar amb les cultures mediterrànies, del nord d’Àfrica a Síria, ara Bonet viatja al Carib. “Sempre havia sentit altres tipus de música d’allà -diu-, i quan vaig sentir una cançó de treball de Cuba i aquelles danses que tenien harmonies tan semblants a la música de Mallorca però amb més sensualitat no vaig poder dir que no”.

Maria del Mar Bonet presentarà Ultramar en una gira que començarà el 22 de setembre al Gran Teatro de l’Havana i que després passarà pel Teatre Principal de Palma (30 de setembre), el Teatre Principal de València (8 d’octubre), el Gran Teatre del Liceu (13 d’octubre) i el Teatro Real de Madrid (15 d’octubre).

Abans, però, farà una gira que la mantindrà ocupada els primers mesos del 2017. Bonet sempre s’ha relacionat amb el seu repertori des del present, adaptant-lo a la seva evolució artística. Per tant, no seran concerts nostàlgics ni convencionals, sinó diferents recorreguts per la diversitat d’interessos musicals i poètics que han guiat la seva carrera. Per exemple, el 10 de febrer compartirà amb Quico Pi de la Serra l’escenari del Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat dins la programació del festival BarnaSants. Serà una manera de recordar aquells recitals que la cantant mallorquina i Pi de la Serra van fer al Teatre Romea el 1979. A Manlleu, el 7 d’abril, oferirà un recital dedicat als poetes dels Països Catalans. I al Tradicionàrius en farà un de dedicat a les músiques populars mallorquines que va incloure al disc Saba de Terrer (1979). A més, participarà en un concert de solidaritat amb els refugiats, al Pavelló Municipal de Ventalló el 27 de maig, en col·laboració amb l’ONG Proactiva Open Arms. No hi faltaran visites a Itàlia, Tunísia, Egipte, Grècia, Xipre i el Regne Unit, ni actuacions centrades en discos com el magnètic Alenar (1977), l’àlbum que recuperava la cançó Què volen aquesta gent?, que havia sigut censurada pel franquisme, i Fira encesa (2013), en què va aplegar cançons sobre poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Totes les Maria del Mar Bonet

És a dir, al llarg del 2017 es podran sentir totes les Maria del Mar Bonet: la cantant de la vibració íntima de la Nova Cançó; la que va inflamar la cançó francesa amb la sensibilitat mallorquina; la que va posar veu a poetes com Rosselló-Pòrcel, Joan Alcover, Gabriel Alomar i Joan Vinyoli; la cantant que, com va passar ahir a L’Ovella Negra, projecta una veu sempre vibrant al costat del guitarrista valencià Borja Penalba; l’exploradora que ha fet de tota la Mediterrània la seva llar col·laborant amb músics de Tunísia, Egipte, Grècia, Turquia i Síria. “Sempre he volgut formar part de les veus de la Mediterrània”, diu com si no ho fos, com si encara necessités aprofundir més en el diàleg que tan bé va explicar en discos com El·las (1993) i Salmaia (1995).

La celebració dels 50 anys d’escenaris va més enllà de l’àmbit estrictament musical i també inclou la publicació d’una biografia escrita pel periodista Jordi Bianciotto que publicarà Ara Llibres al març, una nova pàgina web i l’exposició fotogràfica Maria del Mar Bonet als ulls de Toni Catany, que es podrà veure a Llucmajor a partir del setembre de l’any que ve.