Maria Forteza, una pionera del cinema per descobrir

PalmaLa Filmoteca Espanyola va anunciar el 4 de maig que havia localitzat un film rodat a l’illa que ha tingut difusió internacional. Es tracta de Mallorca, documental en blanc i negre amb música d’Isaac Albéniz i dirigit per Maria Forteza. El descobriment hauria tingut un ressò relatiu en els mitjans locals si no hagués estat per la datació inicial (1933-1934), que apuntava que Forteza podria ser la primera directora de la història del cinema espanyol. L’expectació ha generat un munt d’informacions, basades en hipòtesis i dades pendents de confirmar per experts, a més de conclusions precipitades.

El focus es va centrar sobre la directora, Maria Forteza, de qui la Filmoteca no havia trobat res. No se li coneixia cap altra realització, contribució artística ni referència biogràfica. Era tot un misteri que la suposada primera directora de cinema a Espanya tingués una carrera d’un sol títol i desaparegués.

La periodista Laura Jurado va descobrir-ne dimarts la identitat en contactar amb la seva família, repartida entre Mallorca i Barcelona. El seu nom era Maria Mercè Forteza i fou artista de varietés i cuplets a Mallorca durant els anys 20 amb el nom artístic de Maria Mercè o Maruja la isleñita. Després va conèixer la seva parella, el barceloní Ramon Úbeda Perelló, identificat per la historiadora de l’art Magdalena Rubí com a operari en produccions de l’època com El secreto de la pedriza (1926), un dels grans èxits del cinema mallorquí, i en altres films.

Després la parella va viure a Barcelona i Úbeda va comercialitzar un sistema de cinema sonor: Úbeda. Sistema Español, i Forteza hauria col·laborat en els projectes del seu marit. Per donar a conèixer el sistema Úbeda, produí diversos films, entre els quals Mallorca.

La datació

Els tècnics de la Filmoteca varen datar el documental entre 1933 i 1934; això el convertiria en el primer film sonor dirigit per una dona a Espanya. Aquesta fita corresponia a la catalana Rosario Pi, directora d’El gato montés el 1935, basat en l’òpera homònima de Manuel Penella, però alguns ho veieren precipitat.

Dijous Magdalena Rubí va identificar unes pintades a les lleones del Born (¡Arriba España! ) freqüents durant la Guerra Civil en el bàndol revoltat. Això situaria Mallorca entre 1936 i 1939 encara que la Falange, que ja actuava a Mallorca el 1933, el feia servir des d’abans. Segons l’Arxiu de la Imatge i el So de Mallorca, la pel·lícula sí que seria dels anys 30, analitzant la roba de la gent en algunes escenes. En qualsevol cas, el film no seria posterior a 1945, quan Laura Jurado situa el matrimoni a Portugal i Úbeda treballava en altres films. Sobre la desaparició de la pel·lícula, la periodista explica que els nacionals varen confiscar tot el material que el matrimoni tenia en un local del passeig Sant Gervasi l’any 1939.

Malgrat tot, el descobriment de Maria Forteza mantindria la seva importància com una de les primeres dones dedicades a la direcció i segurament la primera a Mallorca.

La pel·lícula

Poques vegades el cinema mallorquí ha estat protagonista com ara. Fa uns anys es descobrí un film en color rodat a Mallorca el 1912, el més antic a Espanya, amb el primitiu sistema Chronochrome. També l’esmentada El secreto de la pedriza va obtenir una bona acollida a escala estatal.

Possiblement Maria Forteza va assumir-ne la direcció per la seva condició de mallorquina i coneixedora del terreny. És a dir, una motivació emocional i personal que explicaria que fos una incursió puntual; però va mostrar un talent innegable i sòlides pretensions artístiques, impropi d’una realitzadora novella.

La factura és d’un lirisme captivador a pesar del temps transcorregut, que n’ha perjudicat la qualitat. Les escenes de la vida quotidiana, la fotografia, el ritme narratiu, els plans... Forteza coneixia els llocs triats i tenia clar el fil argumental. Potser el film ha patit algun tall i el final és una mica abrupte, però continua sent encisador i va més enllà d’un simple documental: hi ha voluntat artística de vincular so i imatge amb la música d’Albéniz.

Mallorca no es va arribar a estrenar i en desconeixem les causes. Dificultats financeres, problemes amb les autoritats, problemes de distribució o potser ella no en va quedar satisfeta. El matrimoni va emigrar a Portugal i el film va ser oblidat.

El documental fou concebut com a homenatge al compositor Isaac Albéniz (1860-1909). La seva música hi és omnipresent amb una sola peça: La Barcarola, Op. 202 (1890) per a piano, coneguda com Mallorca, una de les seves obres més populars en versió de guitarra. En el film en sona una versió orquestral de Rafael Parellada, nom quasi desconegut, director d’una acadèmia de música a Barcelona i possible col·laborador habitual en les produccions del tàndem Forteza-Úbeda.

L’ús de la peça va més enllà de la coincidència de noms, perquè el lligam del músic amb Mallorca és tan intens com poc conegut. El llibre Isaac Albéniz a Mallorca (2004), d’Antoni Mir i Joan Parets, mostra que Albéniz visità l’illa en tres ocasions (1887, 1890 i 1894) per oferir-hi alguns recitals; però els vincles també foren personals i familiars i fan pensar en una presència freqüent però privada, més difícil de documentar. Tal vegada el documental fou concebut per Forteza per reivindicar-ho.

En conjunt, Mallorca és una gran troballa, tant pel valor documental i artístic com pel paper de Maria Forteza com a pionera de la direcció. Ella representaria un cas pioner de la incorporació de la dona en la vida social activa durant els anys 30, un procés truncat amb la Guerra Civil i posterior dictadura, que va acabar per esborrar-la de la història i sepultar-la en l’oblit.