Maria del Mar Bonet reviu la màgia ancestral del cançoner popular

BarcelonaDels molts mèrits de Maria del Mar Bonet n’hi ha un que sovint passa desapercebut. Ara que es parla tant d’artistes que beuen del doll immortal dels cançoners i les danses populars, i que fins i tot n’hi ha que opositen per anar a Eurovisió, és bo recordar el paper de pionera de la cantant mallorquina, que aquest divendres i dissabte actua al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona (20.30 h), amb l’aforament (amb cadires) al 100%. Els concerts, fruit de la col·laboració dels festivals Tradicionàrius i Barnasants, són un homenatge al pare Ginard (1899-1976), el frare franciscà autor dels quatre volums del Cançoner popular de Mallorca i qui ella va tenir “la sort” de conèixer als anys seixanta. “Aquests volums els he consultat sempre. Tenen un llenguatge digníssim i constitueixen un fos inesgotable per a poetes”, diu Bonet.

La seva relació amb els cançoners populars ha transitat camins de les dues ribes de la Mediterrània i també de Cuba i el Brasil, i en el cas concret de les arrels balears ve de lluny. El seu EP de debut el 1967, Cançons de Menorca, ja aplegava tonades tradicionals. “Els Setze Jutges em van dir: «Tu que cantes cançó popular, estaria molt bé que cantessis amb nosaltres»”, explica. Aquesta influència ha sigut troncal en la seva carrera, tant en repertoris explícitament tradicionals –per exemple el dels discos Saba de terrer (1979) i Bon viatge faci la cadernera (1990)– com en elements estructurals com ara les estrofes de quatre versos que l’han acompanyat des del principi.

Dani Espasa i Borja Penalba

Tot plegat serà evident en aquests concerts en què tindrà com a escuders imprescindibles els músics Dani Espasa i Borja Penalba, còmplices habituals en diferents aventures. “Són músics que em fan treure el millor de mi perquè són grans intèrprets”, assegura. Amb ells farà un viatge que inclou composicions pròpies “inspirades” en el cançoner popular i també peces d’anada i tornada, com l’Amorosa guajira del disc Ultramar (2017), música cubana amb lletra d’un poema dels que va aplegar el pare Guinard. “És una cançó de Mallorca que parla de Cuba, de quan molts mallorquins anaven a treballar a Cuba”, recorda.

Maria del Mar Bonet es fa seu el repertori del cançoner popular conscient que forma part d’un passat no viscut, el de la gent que cantava mentre feinejava al camp, el de les classes subalternes que “treballaven de sol a sol”. “Són cançons que les vull fer vives. No vull cantar cançons mortes”, diu.