Maria del Mar Bonet, 50 anys de servei a la nostra cultura

PalmaNo tenia ni vint anys quan pujà per primera vegada a un escenari. Maria del Mar Bonet no havia fet els 20 ni quan, de la mà del seu germà Joan Ramon, participà en un recital d’Els Setze Jutges a l’Hotel Jaume I de Palma. Ni tampoc els havia fet aquell 21 de desembre de 1966, a l’Ovella Negra de Barcelona, quan la van convertir en una jutgessa més i, seguidament, passà a ser una de les veus cabdals de la Nova Cançó.

“Crec que va ser un lent contagi. L’alegria d’Els Setze Jutges, les seves cançons, la seva proposta de compromís amb la llengua i el país, feien que aquella afecció per la música anàs creixent en mi. Ells es cuidaven de fer-me creure que jo podria ser cantant”, confessa Maria del Mar Bonet ara, tot just començar l’any de celebració de les seves noces d’or amb la música. 50 anys de compromís amb la llengua catalana, amb la poesia, amb la cultura popular, amb músics i artistes, amb la Mediterrània i amb el país.

Més de 35 discs

Maria del Mar Bonet no és persona de mirar enrere. Assegura que mai no ho ha fet. Ara, tot i sentir-s’hi obligada per l’efemèride dels 50 anys de carrera, la cantant mallorquina vol fer-ho “lluny de nostàlgies. Perquè han passat volant, perquè els he viscut intensament fent el que més m’agrada i perquè sent que és una celebració plena d’alegria, amb la sortida d’un nou disc que feia temps que estava preparant”, diu, referint-se al treball enregistrat aquest estiu a l’Havana i que, amb el títol Ultramar, sortirà al carrer a començaments del 2017. Són més de 35 discs des que, el 1966, sortí Cançons de Menorca i, després, Què volen aquesta gent? (1968), amb una cançó que l’encapçala i que va ser prohibida pel règim franquista.

Establerta a Barcelona des del 1966, la cantant diu que la ciutat “em va fer comprendre com n’era d’important, Mallorca, per mi”, i “l’aprenentatge de la música popular, el cançoner i el nostre mar mestís que influeix tota la nostra música”. El següent treball, L’àguila negra (1971), fou disc d’or a l’estat espanyol i se’n van vendre més de cent mil còpies. D’un disc en català.

En aquell temps ja se succeien les actuacions arreu del món, i també va començar, abans que no ho fes cap altre músic, els seus concerts d’estiu a la plaça del Rei de Barcelona, on el 2001 enregistrà en directe el disc Raixa i on celebrà els 25 anys de trajectòria musical. Aleshores, Maria del Mar Bonet ja havia demostrat fins a quin punt gaudeix de compartir escenari i cançons amb altres músics, d’interpretar treballs d’altres i de reunir sons tradicionals de distints punts de la Mediterrània i, fins i tot, del Carib. Pi de la Serra ( Quico-Maria del Mar ), Mikis Theodorakis ( La Grècia de Theodorakis ), Manel Camp ( Ben a prop ), Lluís Llach, Silvio Rodríguez, Joan Valent ( Raixa ), l’Enssemble de Musique Tradittionalle de Tunis ( Anells d’aigua i Salmaia ), el Cham Ensemble de Damasc ( Amic, Amat ), l’Orquestra Simfònica de les Balears ( Bellver )... han treballat amb la mallorquina. També duen la seva música coreografies que Nacho Duato féu a partir de Cor perdut, d’ Arenal i de Jardí tancat, que han ballat companyies de dansa de mig món.

Ramon Llull, Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet són els grans poetes que ha musicat i que ha cantat per tots els continents. Els tres, però també, entre incomptables versos, els de Costa i Llobera, amb El pi de Formentor, i de Joan Alcover i La Balanguera, himne de Mallorca.

En aquests 50 anys, no se li han resistit ni el Central Park de Nova York, ni l’Olympia de París, ni el Palau Sant Jordi de Barcelona, per citar només tres dels incomptables escenaris que s’ha fet seus. Aquest mig segle de música, de veu i de compromís amb la cultura, que avui celebra amb tanta força com sempre, han fet Maria del Mar Bonet (premi ARA Balears Toni Catany a la cultura que fa país 2016) mereixedora de nombrosos reconeixements: la Creu de Sant Jordi, les medalles d’Or de Palma i de Barcelona, el premi Nacional de Música i els doctorats Honoris Causa, com el de la Universitat de les Illes Balears.