Les mirades d'una amistat entre Maria del Mar Bonet i Toni Catany

BarcelonaSi hi ha una cantant de la Nova Cançó que va anar més enllà de la música per projectar una imatge pròpia va ser Maria del Mar Bonet. La seva cara, sencera a l'històric set polzades 'Què volen aquesta gent' (Concèntric, 1968) o parcial al màgic 'Alenar' (Ariola, 1977), forma part de la iconografia de la cultura popular catalana del tardofranquisme i la Transició. Qui va modelar aquesta imatge va ser el fotògraf de Llucmajor Toni Catany, amic íntim de la cantant i un artista amb qui la mallorquina va establir una relació de simbiosi artística. Fruit d'aquest encontre, que va començar l'any 1966 i que només va poder trencar la mort de Catany el 2013, en queda una obra recollida a l'exposició 'Maria del Mar Bonet als ulls de Toni Catany', que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 17 de novembre del 2019.

La mostra, que arriba per primera vegada al Principat, ja es va poder veure fa dos anys a Llucmajor, en ocasió dels cinquanta anys de la primera trobada entre Bonet i Catany. En l'estrena barcelonina, presidida per Quim Torra i la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat del govern balear, Pilar Costa, els comissaris Antoni Garau i Pep Dengra, de la Fundació Toni Catany, han explicat que és una exposició que tracta, sobretot, "d'una amistat" que anava molt més enllà d'una relació professional. Els visitants del Palau Robert es trobaran la "millor mirada" de Maria del Mar Bonet, segons ha reconegut ella mateixa, perquè cap altre fotògraf ha pogut captar tantes visions de la seva persona. "Inclosa alguna que ni coneixia", ha confessat.

La mostra es divideix en àmbits: el de les primeres fotografies, les imatges professionals, les passions compartides i els grans retrats. Quatre sales que recorren tota la trajectòria de Bonet, des de la cantautora primerenca amb un gat als braços que va fotografiar Catany en el seu encontre inicial, fins a 'Ultramar' (Picap, 2017), el disc inspirat en Cuba, la música de la qual va aprofundir gràcies a les cintes que li passava Catany, que va morir sense veure'l publicat. Dos amics units, també, per la poesia i l'art, que passejaven agafats de la mà per Ciutat i que van compartir moments inoblidables, sempre captats per la màquina de fotografiar de Catany, Premi Nacional d'Arts Plàstiques i Premio Nacional de Fotografia. Ell seria present als encontres entre Bonet i Salvador Espriu o a l'històric concert que la cantant mallorquina va fer amb Ovidi Montllor i Toti Soler a l'Olympia de París, l'abril del 1975.

"Sento la mirada del Toni a cada retrat, és un diàleg entre tots dos", ha assegurat Bonet, que ha explicat l'exposició en primera persona al president Torra i la consellera Costa: unes dues-centes obres entre fotografies, portades de discos, cartells promocionals, floreres de la tieta de Catany semblants a les que Bonet utilitzaria a la caràtula del disc 'Cançons de la nostra Mediterrània' (Ariola, 1982) i una pintura de la cantant inspirada en una imatge del fotògraf. En l'acte posterior a la inauguració, Costa ha volgut destacar l'espectacularitat d'unes instantànies que "surten així perquè darrere la càmera hi ha un geni". També s'ha compromès a treballar perquè el Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor sigui una realitat.

Per la seva banda, el president Quim Torra ha volgut remarcar l'amistat dels dos protagonistes, una relació "que s'ha convertit en història dels Països Catalans". També ha agraït a Bonet "tants anys de cançó, llengua i fidelitat a una cultura". Finalment, la mateixa Maria del Mar Bonet ha començat un recital acompanyada del guitarrista valencià Borja Penalba, interromput per la pluja quan el duet acabava d'interpretar 'Digues amic', amb lletra de Ramon Llull i especialment dedicada, per descomptat, a Toni Catany.