Maria Muntaner, la renovació d’una editorial familiar

PalmaLlicenciada en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura, Maria Muntaner González (Palma, 1980) forma part de la nova fornada de joves editors que, amb les seves idees atrevides, la seva ambició professional i la seva visió panoràmica del que es cou en el panorama mundial de les lletres, han agitat i revitalitzat l’edició i la literatura catalanes.

La diferència respecte dels seus col·legues coetanis és que Muntaner no ha creat un segell de nova planta, sinó que ha contribuït a renovar una de les cases editorials més històriques i importants de les Balears: Lleonard Muntaner, Editor. Fundada per Lleonard Muntaner, el seu pare, l’any 1994, és l’editorial en actiu més antiga de les Balears. També és la que té un catàleg més divers i nodrit. Maria Muntaner va entrar a l’editorial l’any 2006. Va començar fent-hi tasques, sobretot, de correcció i de revisió de textos. No va trigar, però, a implicar-se cada vegada més en les decisions de caràcter més literari: a proposar i buscar nous títols i autors, a concebre noves col·leccions. Mentre havia estat només en mans de Lleonard, l’editorial ja havia publicat llibres de tots els gèneres i temes, però els estudis històrics, els volums sobre temes de ciències socials i els assaigs d’actualitat sociopolítica havien estat preeminents. Després de la incorporació de Maria Muntaner, s’hi han ampliat la ficció i la poesia, sobretot a través de dues col·leccions que ja han acollit diversos llibres importants: ‘La Fosca’, de poesia, i ‘De biaix’, de narrativa.

Mirada cap enfora

Un altre aspecte crucial en la nova política editorial de Lleonard Muntaner, Editor, és la mirada cap enfora, l’interès per publicar traduccions d’obres estrangeres, un interès compartit per altres segells illencs (Ensiola i Qui pro quo, entre d’altres). Alguns dels potents autors estrangers que ens han fet arribat són Mircea Cărtărescu, Nichita Stănescu, Valter Hugo Maes i Marin Sorescu. Entre els objectius de Maria Muntaner al capdavant de l’editorial –Lleonard encara hi manté una presència activa, però cada vegada està més enretirat–, hi ha el de “mantenir una línia editorial que, com fins ara, pugui combinar tots els gèneres i temàtiques, tant illenques com universals”. També hi ha aconseguir que els títols de l’editorial arribin més a Catalunya i al País Valencià. Els objectius es van complint.