El Marquès de Sade i la intel·ligència artificial: què veurem al CCCB el 2023
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona puja un 15% de pressupost, fins als 13,6 milions
BarcelonaUna aproximació al mal a través del llibertí Marquès de Sade, l'exploració de les potencialitats de la intel·ligència artificial en temps de l'algoritme, una visita a les literatures oceàniques a través dels convidats al festival Kosmopolis i una instal·lació dedicada a Mercè Rodoreda: aquests seran quatre dels eixos que estructuraran la programació del 2023 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Segons la directora, Judit Carrera, continuaran apostant per "la confiança en la força emancipadora de la cultura en un món marcat per la destrucció", i ha anunciat que es comptarà amb les veus de quatre de les grans escriptores russes dissidents. També es farà un homenatge a pensadors del XX vinculats amb la Segona Guerra Mundial que van denunciar el totalitarisme: hi haurà monogràfics sobre Hannah Arendt, George Orwell (se celebrarà el desè aniversari del Dia Orwell), Albert Camus i Jorge Semprún. El pressupost del centre puja un 15%, fins als 13,6 milions. En part, aquests diners es destinaran inevitablement a l'increment de costos energètics. La llum al CCCB avui val 700.000 euros a l'any.
Pensament i debat
Sade. La llibertat o el mal serà una de les grans exposicions de l'any, dedicada al llegat de l'escriptor llibertí Donatien Alphonse François Sade i el seu impacte en la cultura popular i queer, però també entre filòsofs i escriptors com Foucault, Adorno o Simone de Beauvoir. Va ser una figura tan ambivalent que ha estat reivindicada per Pasolini i per autores feministes per haver alliberat la dona de la funció reproductiva, "un home que va estar 32 anys empresonat pel que va escriure i imaginar", ha recordat Jordi Costa, director d'exposicions del centre. "La cultura és un territori per fer-se preguntes: què hi ha de Sade en la realitat política i social que vivim?", ha plantejat Costa. L'altra mostra serà Intel·ligència Artificial, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, que seguirà el fil d'exposicions com Big Band Data, Ciència fricció i Cervells. "La nostra intel·ligència avui ja no és només orgànica, és híbrida, deleguem en eines que són pròtesi del nostre cervell però alhora en desconfiem, tot i que alhora estem lluny de les distopies de la ciència-ficció", diu Costa. Les dues exposicions parlen dels límits de la llibertat, i s'hi dedicarà un seguit de debats curats per Lucia Lijtmaer. La tercera mostra del 2023 serà la del World Press Photo.
El festival literari Kosmopolis se centrarà en l'imaginari oceànic, que va des de la fascinació antiga per la mitologia marina amb l'Odissea i Moby Dick fins al canvi climàtic. A l'estiu es col·locarà al CCCB la instal·lació de Cabosanroque Flors i viatges de Mercè Rodoreda que ja s'ha vist al Temporada Alta.
Els debats sobre la deriva del món abordaran la defensa de la democràcia davant de l'autoritarisme. Es convidaran cinc autors crítics amb el règim de Putin: Liudmila Ulítskaia, Vladímir Sorokin, Anna Starobinets, Victoria Lomasko i Maria Stepànova. La Xina i l'Iran també tindran dos programes de debats, així com la crisi climàtica i de primeres matèries. Coincidint amb la presidència espanyola de la UE, es debatrà sobre el sentit del projecte europeu. Entre els autors convidats al programa de debats hi haurà noms com els escriptors Maggie O'Farrell, Mathias Énard, Julià de Jòdar, Mercè Ibarz, Isaac Rosa, la sociòloga Eva Ilouz, el politòleg Cas Mudde i el filòsof Joan Carles Mèlich.
Joventut i diversitat
Entre els programes que el CCCB considera troncals i que sovint estan amagats per al gran públic hi ha Cultures d'Avenir, una trobada entre quinze artistes joves europeus en col·laboració amb el Centre Pompidou i el HKV de Berlín. Com aquest any, també hi faran residències tres companyies experimentals de teatre. S'ha anunciat un projecte nou: Grapa, un programa de residències entre diferents institucions que vol unir ciència i art, aquest any amb les artistes Joana Moll i Sílvia Zayas.
El CCCB ha apostat per rejovenir el seu públic i per vincular-se al seu entorn immediat, un barri, el del Raval, amb un 40% d'abandonament escolar. Per això l'Institut Miquel Terradell continuarà utilitzant el centre com a aula d'aprenentatge; de fet, anualment treballen en profunditat amb 600 infants i joves (més enllà de les visites escolars) amb projectes com l'experiencial Exploracions Urbanes i el científic Alia. Una novetat serà Boca, un festival musical creat per joves en la primera adolescència. També tornarà el Bivac, un laboratori pensat per una desena de joves menors de 25 anys.
L'any 2022 el CCCB ha recuperat el públic presencial (s'ha crescut un 24% respecte al 2021), però els 330.000 espectadors que calculen que tindran a finals d'any són lluny dels 500.000 visitants del 2019, una època en què s'acollien festivals massius als quals la directora creu que no han de dedicar espai. En canvi, continuarà acollint nou festivals de cinema independent. Judit Carrera ha destacat que s'ha rejovenit i diversificat el públic, en part gràcies al programa educatiu, i que el centre ha estat "viu", "compromès amb el Raval" i central en els debats crítics de la ciutat, destaca. Les seves exposicions són o seran presents el 2023 a 12 ciutats com Madrid, Nova York, Bilbao, Singapur o Burgos. "Ha estat un any feliç -afirma la directora-. Hem consolidat el model que ens plantejàvem: acceptar el llegat il·lustrat però actualitzar-lo amb noves mirades per connectar-lo a l'actualitat, al posthumanisme, amb debats sobre postcolonialisme, gènere, transformació tecnològica", planteja Carrera. El CCCB celebrarà 30 anys el 2024.
Visites a les exposicions del 2022
- Cervell(s) és la quarta exposició més visitada de la història del CCCB, per darrere de la de Stanley Kubrick, El segle del cinema i Més humans.
- La màscara no menteix mai: 45.502
- Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat: 29.177
- Cervell(s): 86.389
- Word Press Photo: 62.502