Marta Barceló: "Sempre hem fet més feina fora que aquí... ens ha mancat suport"

Volia ser actriu i se’n va anar a Barcelona perquè l’ESADIB encara era una quimera. Primera etapa: Institut del Teatre. Segona: una escola de circ a Londres... i tornà a Barcelona, la base d’operacions, per crear, per posar idees i paraules al servei del teatre físic. Va fundar les companyies Res de Res i En Blanc, i el 2006 torna a Mallorca. “El més difícil va ser trobar un espai” per assajar els espectacles: peces circenses, teatre en moviment, històries al servei dels cossos. Setembre, Mara, Trèmolo, La Capsa de Mu... són alguns dels títols vinculats a una trajectòria coherent, sòlida, que ara viu un moment dolç amb el teatre de text com a vehicle. Va guanyar l’any passat el Torneig de Dramatúrgia de les Balears amb Abans que arribi l’alemany (una delicada, precisa peça, actualment en gira) i després el de Temporada Alta i el transatlàntic a l’Argentina amb Tocar mare -pendent de polir i amb producció garantida-. Mentre escriu coses belles, Barceló també gestiona, des de fa un any i juntament amb Biel Jordà, el C.IN.E de Sineu: l’espai que finalment trobà: laboratori i contenidor d’experiències locals i llunyanes.

Supòs que haver surat diverses companyies i gestionar ara un centre d’investigació escènica i un festival (el Ciclop de Sineu) no us fa perdre de vista que a les Illes no hi ha indústria d’arts escènica. Si hi ha talent, ganes i espais, què falla?

Hi hagué uns anys bons abans de la crisi. Semblava que era possible consolidar una indústria. Hi havia molts espectacles en marxa, ajuts, ajuntaments que contractaven... I ara mateix hi ha una inestabilitat extraordinària. Per començar, cada pic que hi ha eleccions canvien les regles del joc i així és impossible planificar a mitjan i llarg termini. Tampoc s’activen els circuits... Allò que depèn dels estaments públics moltes vegades no acaba de funcionar. Ens hem enduit tantes hòsties... L’Illenc sí que està fent una bona feina, però el Consell de Mallorca, que té les competències en Cultura, fa anys que directament ens fa boicot.

Al Consell de Mallorca manca decisió, capacitat... situaríeu aquí la base del problema de la manca d’indústria escènica?

N’és un dels factors, un dels principals.

Perquè, de públic, també n’hi ha...

Sí. Mira, la gent de Trampa Teatre en són un bon exemple: s’han treballat una sala, una fórmula, una programació, un públic jove que omple l’espai en bon dilluns i dimarts. Però ho han aconseguit ells, sense ajuda. Nosaltres [Res de Res i En Blanc] sempre hem fet més feina fora que aquí. Ens ha mancat suport.

Imagín que en aquest aspecte també notàreu les diferències entre Barcelona i Mallorca. No sé si va ser una mena de xoc, de decepció... com ho vàreu superar?

Ho super no tallant els vincles que tenc fora. Estar bé tornar, però sempre mantenint obertes les portes d’allà. Ara mateix, per exemple, estam a La Seca (amb Abans que arribi l’alemany ). És important mantenir els ponts i crear-ne de nous, amb la Península, l’estranger; cuidar el diàleg que s’hagi pogut establir en un moment determinat i generar-ne d’altres, com feim també amb el C.IN.E. No puc pensar només en clau local; seria absurd avui en dia, que tot està comunicat.

C.IN.E és un d’aquests ponts...

C.IN.E és un pont, sí. Un pont que mira d’establir diàlegs... I, de moment, l’any que fa que estam en marxa, podem dir que funciona [m’assenyala el calendari, ple d’activitats amb companyies d’aquí i també estrangeres], tot i que és cert que ens agradaria tenir més suport institucional.

Us aturau a pensar els girs que feis -d’escriure per fer teatre físic a fer teatre de text, per exemple- o us deixau endur pels corrents?

No m’he aturat a pensar-hi i he dit ‘ara deixaré el circ i escriuré altres coses’; m’ha vingut donat.

Hi ha una cultura en femení i, per extensió, escriptura en femení.

No ho sé, però reivindic la visibilitat de les dones. Som el 50% de la població i aquesta representació no es tradueix a les expressions culturals.

Si haguéssiu de projectar el vostre futur a curt termini, us veis gestionant el C.IN.E i escrivint teatre de text?

[Silenci llarg]. Procur no projectar gaire. Vull gaudir del moment; enguany feim 20 anys i ho celebrarem; a més, m’han donat premis recentment, arribaran estrenes noves.