El primer Marvel asiàtic: 'Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos'

'Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos'

(3 estrelles)

Direcció: Destin Daniel Cretton. Guió: Dave Callaham, Destin Daniel Cretton i Andrew Lanham. 132 minuts. Estats Units i Austràlia (2021). Amb Simu Liu, Awkwafina i Tony Chiu-Wai Leung. Estrena als cinemes el 3 de setembre.

La responsabilitat multicultural i la consciència del gruix del pastís que suposa el mercat xinès han convençut Marvel per desenvolupar un film de superherois amb protagonistes i imaginari d'arrels asiàtiques. Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos suposa la primera incursió en el blockbuster del seu director Destin Daniel Cretton, fins ara especialitzat en drames indies, que aquí invoca les tradicions del cinema xinès lligades a l'èpica i l'acció, des del wuxia clàssic fins a formes més contemporànies d'arts marcials. Tanmateix, en aquesta enèsima història d'un heroi (Simu Liu) que ha de confrontar els seus orígens, resulta més convincent la part situada als Estats Units, sobretot perquè conté la millor seqüència de la pel·lícula, un esplèndid desplegament d'acció i arts marcials en un autobús en marxa pels carrers costeruts de San Francisco. Una escena que, per contrast, posa en evidència com són de carregosos els inevitables clímaxs finals de totes les pel·lícules Marvel. En la part asiàtica, Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos recorre al sincretisme cultural a l'hora de recrear una mena de Xangri-lá entre el kitsch i l'historicisme. S'agraeix que el film compti amb Tony Leung, el protagonista de In the mood for love, com a carismàtic pare malvat del protagonista, i recuperi com a excèntric secundari Ben Kingsley, dins d'una aposta general per un humor prou despreocupat, sobretot de la mà del personatge que encarna Awkwafina. Però Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos il·lustra sobretot el propòsit lampedusià dels films Marvel per mostrar-se diversos sense deixar d'oferir sempre el mateix.