Marxants d'art que impulsen la gentrificació

“Sempre sortia al portal a llegir, però hi va haver un moment que pareixia que demanava almoina. Havia canviat tot el barri: l’olor, el color, la gent. I la gent no és el problema, sinó la seva actitud; em vaig sentir expulsat”. Així explica l’artista Miquel Àngel Llonovoy per què va deixar fa sis anys la planta baixa on vivia al carrer de Sant Feliu de Palma. Llavors ja feia set anys que s’hi havia obert la botiga de luxe i “estil de vida” Rialto Living i també hi havia desembarcat el marxant d’art Gerhardt Braun, d’origen romanès però amb la fortuna feta a Alemanya. Abans de tot això, Llonovoy recorda que el barri era “normal”, “sense pretensions”. Braun ho diu diferent: “Estava mort”.

Hi ha un cas més recent i més evident que el del carrer de Sant Feliu: el de la plaça de Chopin, que hi ha qui s’entesta a vendre com el nou Soho de Palma. El col·leccionista d’art novaiorquès Drew Aaraon ha obert al voltant d’aquesta plaça dues galeries d’art, una concept store i una cafeteria de parets tan blanques que sembla un iPod gegant. D’aquí a l’estiu obrirà dues galeries d’art més: Art Loft i Soho Gallery Mallorca. El seu objectiu és “crear un districte d’art a Palma”, una “milla d’or”. Ho diu així: “Volem millorar la zona. Quan vàrem arribar, el 2017, era depressiva”. 

A l’aventura del Soho palmesà també s’hi ha apuntat Gerhardt Braun. El projecte, diu, li sembla "guai", i, per tant, obrirà un nou espai al número 1 de la plaça de Chopin, un local amb un gran aparador doble –ara tapat per les obres– encarat a una botiga que ven banyadors d'home per més de 200 euros. “Hi haurà dues zones d’art a Palma (Sant Feliu i la plaça de Chopin). Hi arribes des del Born i pots acabar la ruta a Es Baluard”, afegeix Braun. Troba aquest escenari molt més agradable que no “passar per un carrer ple de locals buits”. Especialment per als turistes que, segons reconeix sense dubtar-ho, són “els que poden pagar aquest tipus de peces”. La galeria Marnali, situada ara al carrer de Can Verí i especialitzada en pop art, també es traslladarà a la plaça de Chopin. 

El comissari i historiador de l'art Jaume Reus considera "ridícul" intentar emular el Soho de Manhattan a Mallorca: "Som una illa de la Mediterrània, no Nova York". Els dos dealers de l'art discrepen, diuen que han vingut a Mallorca a dur-hi "innovació", sense oblidar "tot allò bo que té", segons afegeix Aaron. I tenen el suport de galeristes autòctons, com Frederic Pinya, que té el seu establiment al carrer de Can Verí i és veí de tota la vida del veïnat de Sant Nicolau. "Drew Aaron està dinamitzant la zona. Les galeries d'art sempre ho fan, això. Ajuden a millorar el mapa de la ciutat, les perspectives i els hàbits", assegura. Pinya defensa que el projecte és important i necessari. L'antropòleg i historiador Marc Morell assegura que "la relació entre art i gentrificació és històrica", i ho sap bé perquè s'ha especialitzat a estudiar aquests processos. "S'embelleix la zona, que és una manera d'atreure gent nova i de més poder adquisitiu i arranca l'especulació", avisa, però també afegeix que les zones de Sant Nicolau i Sant Feliu ja eren "molt privilegiades" abans que hi desembarcassin els marxants d'art. Braun diu que la gentrificació és "un procés normal", perquè també ho és que la gent canviï de barri i "els preus dels habitatges també ho facin".

El canvi d'estètica i d'ambient al barri ja s'està fent notar i, com li va passar a Llonovoy al carrer de Sant Feliu, és probable que no tothom s'hi senti còmode. Aaron diu que quan el visitant passegi pel districte d'art ha de viure una "experiència", i ha de poder tenir-ho tot l'abast: des d'un restaurant fins a una tenda per comprar quelcom per als infants, i fins i tot una cafeteria per fer un descans. Tot, a més, ha de ser de primera qualitat i "per a tots els públics". "A la Red concept store es poden comprar articles que costen des d'un euro fins a 10.000. Hi ha oferta per a tothom", explica amb seguretat, fent propaganda d'un dels seus locals. Pinya confessa que està content amb els moviments d'Aaron al barri, perquè reactiva una zona que "estava abandonada". Sap que els canvis tindran conseqüències en les dinàmiques actuals de l'entorn, i també en la gent que hi viu i hi passa. "No volem que Palma sigui Disneyland París, però no podem negar que vivim del turisme i que la revalorització immobiliària és un fenomen que passa a tot el món".

Com ells mateixos reconeixen, aquests dealers de l'art treballen sobretot amb estrangers, tot i que molts tenen casa a les Illes, i això és una de les claus del negoci. El seu producte i la seva línia de feina va molt lligada a l’interiorisme i la decoració, per això fan feina sovint amb arquitectes de l’illa. El seu mercat de l’art està íntimament lligat al sector immobiliari. De fet, Reus comenta que, una vegada rehabilitat un barri, els negocis que s'hi estableixen solen ser espais d'atmosferes "molt més relacionats amb les tendències que no amb l'art i la cultura".

Efecte sobre el circuit tradicional

La irrupció d'aquest model de galeria íntimament relacionat amb l'interiorisme, els articles de disseny i el luxe contrasta amb la manera tradicional de funcionar de les galeries d'art illenques. La directora de la galeria 6a, Bel Font, confirma que aquestes iniciatives no estan destinades als indígenes. I que la seva existència està molt més relacionada amb el mercat que no amb la cultura. “Nosaltres, com a galeria i institució cultural, no compartim públic amb ells [Gallery Red i Gerhardt Braun]. Apostam per artistes d’aquí, amb trajectòries coherents i sòlides, gent amb respecte cap a l’ofici, amb uns valors concrets. No sé si sempre ho aconseguim, però és el que intentam”. 

La responsable de la galeria Kewenig, Clara Garau, comparteix el punt de vista de Font. “Tenim línies de feina molt diferents i, per tant, públics diferents. Aquí treballam directament amb l’artista, amb la seva representació, i no només ens focalitzam en la venda”. Els propietaris d'aquesta galeria són estrangers, però la seva manera d'entendre l'art està més enllà de les regles del mercat. Tant la 6a com la Kewenig s'allunyen de l'espectacularitat que proposen els espais de Braun i Aaron, "més influenciats per les tendències", coincideixen a dir Font i Garau; en canvi, elles entenen que la pintura, o alguna altra disciplina artística, sempre té valor dictin el que dictin les modes. A causa d'aquestes diferències no creuen que el projecte de fer un Soho palmesà els perjudiqui ni els afavoreixi.