La masia des d'on es disparaven bales durant la Guerra dels Segadors
Descobert un edifici del segle XVI o XVII en les obres de la superilla al carrer de Girona
BarcelonaHi ha documentació i cartografia que donen algunes pistes de com era Barcelona abans del pla Cerdà. En canvi, són força excepcionals les restes arqueològiques que mostren què hi havia abans que s'edifiquessin quadrícules, grans illes i places octagonals. Les obres que s'estan fent al carrer Girona amb Mallorca han aflorat una part d'aquest passat d'una ciutat de masies, convents i camps de cultius. Es tracta del soterrani d'una masia del segle XVI. Els murs, les estances, les escales (quasi intactes), les canalitzacions, les vuit bales de canó i un vas de porcellana xinesa del regnat de Wanli (1560-1620) poden donar detalls d'una època convulsa de Barcelona. Hi ha diferents hipòtesis sobre què hi devia passar, però la més probable és que el 1652 servís per atacar la ciutat. "Aquí hi havia quatre bateries des d'on les tropes de Felip IV disparaven durant el setge de Barcelona del 1652; hem trobat bales que no havien estat utilitzades i, per això, creiem que era un dels punts des d'on s'atacava", diu l'arqueòloga Marta Lucas. No és l'única artilleria, també s'han trobat bales de colobrina, una arma que es feia servir per disparar en distàncies curtes.
El 1652 el bàndol catalano-francès va fer un últim intent per mantenir el Principat de Catalunya sota l'òrbita del rei francès, Lluís XIV, i evitar que la monarquia hispànica recuperés un territori que havia perdut el 1640, quan va esclatar la Guerra dels Segadors. Les tropes de Felip IV van castigar dia i nit la ciutat fins que finalment Barcelona es va rendir l'octubre del 1652. La cosa més probable és que la masia no sobrevisqués als enfrontaments perquè sembla que va ser enderrocada en aquell moment. La mateixa família va tornar a aixecar una nova edificació a pocs metres de distància, segons ha pogut comprovar el servei d'arqueologia al plànol Lever-nivelé de la Place de Barcelone, que data del 1823-1827 i que van elaborar els militars francesos.
L'enigma de la porcellana xinesa
Al soterrani hi havia diverses canalitzacions que tant podien haver servit per transportar oli com vi. No se sabrà amb certesa fins que no es facin les anàlisis bioarqueològiques. Moltes de les activitats de la masia devien servir per a l'autoabastiment. S'han trobat restes òssies d'oques, conills, gallines, gats... I un objecte que, segons Lucas, és de luxe: fragments de porcellana xinesa que corresponen al període de l'emperador Wanli (1560-1620), de la dinastia Ming.
La porcellana xinesa, els segles XVI i XVII, se la coneixia com l'or blanc. De fet, alguns autors consideren que és el primer producte global. Els monarques europeus l'adoraven, però no va ser fins al segle XVIII que es va començar a elaborar a Europa i, per tant, es va deixar d'importar de la Xina. Era un producte valuós que es podia bescanviar per diners. La qüestió és: ¿què hi feia un vas de porcellana xinesa a la masia? "Només tenim hipòtesis, no sabem res del cert", diu l'arqueòloga Laia Macià. Es creu que el convent dels caputxins de Montcalvari, destruït el 1714, era molt a prop. "Moltes vegades la porcellana xinesa es troba als convents perquè quan s'entrava a fer el noviciat, s'havia d'aportar un dot", explica Lucas. Tanmateix, mai s'han trobat les restes del convent dels caputxins de Montcalvari ni tampoc se sap on era exactament. "Potser la masia formava part del convent, potser va ser un furt...", diu Macià.
El complex industrial del passeig de Sant Joan
L'abril del 2021, molt a prop de les restes de la masia, entre el carrer Girona i el passeig de Sant Joan, es van localitzar les restes d’un complex industrial de caràcter agrícola format per dotze dipòsits soterrats, amb unes dimensions totals de 14 metres de llarg i 5 metres d’ample. L’interior dels dipòsits estava revestit amb una gran quantitat de rajoles esmaltades decorades a mà amb diferents motius. El complex estava destinat a l’emmagatzematge i el tractament de líquids, probablement relacionat amb el cultiu de la vinya. El servei d'arqueologia no descarta que aquest complex tingués relació amb la masia.
La setmana vinent el soterrani de la masia del carrer Girona es tornarà a tapar amb estructures geotèxtils i sauló i després es protegirà el paviment. Tot quedarà documentat i, aleshores, s'obrirà l'altra banda del carrer, on també hi ha restes de murs. Si es tracta o no d'una altra part de la masia, no se sabrà fins que els arqueòlegs comencin a excavar.
