Matias Quetglas dialoga amb el cos humà
El pintor i escultor ciutadellenc inaugura una exposició en què reflexiona sobre les diferents percepcions del cos, en simbiosi amb vuit creadors d’altres disciplines artístiques
CiutadellaJa fa anys que Matias Quetglas (Ciutadella, 1946) ha tornat a viure a la seva ciutat natal, però deixa clar que no s’hi ha retirat: “Els artistes mai no ens retiram”. Des de fa 40 anys, quan una mostra seva va estrenar la sala municipal d’exposicions del Roser, cada dècada torna a exhibir a Ciutadella una mirada retrospectiva a la seva obra. “Però ara Carles Jiménez (crític d’art) se m’ha avançat”, diu. Abans que pensàs en un fil conductor per a la seva propera mostra, Jiménez li ho ha posat ben al davant. El resultat és Cossos, una reflexió sobre la figura humana a partir de l’obra –nova i antiga– de Quetglas i del diàleg artístic que concita en altres vuit creadors amb destacada trajectòria en diferents disciplines, des de la fotografia fins a la pintura, el dibuix, l’escultura, la performança i les projeccions audiovisuals.
Un d’aquests artistes també pinta i és veí seu a Ciutadella, Josep Moncada. “Matias Quetglas és una persona exemplar: amable, educada, atenta i amb una trajectòria artística rellevant”, diu qui comparteix també la seva dèria creativa entorn del cos humà. “Tenim un interès mutu per reflectir la humanitat en tots els seus aspectes”, destaca.
El fotògraf David Arquimbau, col·laborador de l’ARA Balears, va rebre l’encàrrec de dialogar amb l’obra de Quetglas sobre la bellesa. “Ho he portat al meu terreny, amb una sèrie d’imatges de carrer que estic treballant sobre la publicitat i la dona. El cànon de bellesa occidental encara s’utilitza per vendre productes que res tenen a veure amb el cos en si mateix, i ho he reflectit a partir de l'street art i la foto documental”, diu Arquimbau.
Matias Quetglas troba que les aportacions enriqueixen el conjunt i inciten l’espectador. “Cossos està pensat perquè tothom pugui veure el cos humà com un bullit, on hi ha llet, patates, ous fregits… És un intent d’aproximació perquè la gent pensi”, afirma l’artista. I perquè vegi, també, l’evolució de la mirada, “que no és la mateixa de fa 50 anys”, remarca: “El cos que abans vèiem com un lloc de pecat ara suggereix altres sentiments. De fet, ara les imatges es transmeten més fàcilment, a través del mòbil, però de manera massiva, i açò també ho condiciona”.
Ho va poder constatar ell mateix quan, durant la pandèmia, s’obrí un compte a Instagram per penjar un dibuix cada dia. Alguns hi són entre els 20, dos gravats digitals, nou pintures i les dues escultures que ha aportat a l’exposició, que s’inaugura aquest divendres a la sala del Roser de Ciutadella.
La mostra es podrà visitar fins al 2 de novembre, però en la ment sempre inquieta del reconegut artista menorquí, un dels més guardonats de l’illa, ja hi cou un nou projecte. Audiovisual, precisament, perquè la seva recent vena cinèfila sembla haver deixat petjada en Quetglas. El documental Mientras vivas, brllla, que ell mateix va concebre i ha passejat durant els dos darrers anys per prestigioses sales i entitats, tindrà continuïtat. A més de pintor i escultor, s’ha descobert en el cine. I el 2034? “Una nova exposició al Roser. Com bé deia Picasso, ‘quan arribi la inspiració, que em trobi treballant’”.
