El record a Maurice Béjart inaugura el Festival de Peralada
El coreògraf Gil Roman i 50 ballarins homenatgen el creador del ballet de Lausana
PeraladaEl Festival Castell de Peralada va inaugurar aquest dijous la 31a edició amb una de les companyies de dansa més aplaudides del món i fidel al certamen, el Béjart Ballet Lausanne. Una cinquantena de ballarins en escena van retre homenatge al gran mestre i coreògraf desaparegut ara fa deu anys. Gil Roman, exprimer ballarí en temps de Béjart i actual director de la companyia, va signar la primera part amb 't'M et variations...', una coreografia jove i vital que no deixa de ser una declaració d'amor en la qual estableix un diàleg epistolar imaginari amb Béjart. Ritmes electrònics i percussions interpretades en directe salpebrats de Nick Cave, Warren Ellis i alguns compassos de música clàssica entrellacen un seguit de peces curtes de llenguatge contemporani en què els ballarins fan gala d'una tècnica d'altíssima qualitat, amb una força i energia que deixen clar que el món és d'ell.
Poc narratiu però entenedor, va destacar, per original, la reflexió que Roman li fa a Béjart sobre l'ús de les sabatilles de punta, primer en una coreografia coral i després en un solo interpretat per la catalana Elisabeth Ros, primera ballarina absoluta per tècnica, caràcter i personalitat.
La segona part del programa va ser un homenatge dels ballarins al mestre. Un record a un dels fets més insòlits del món de la dansa: quan Béjart va marxar de Brussel·les i es va instal·lar a Suïssa, els ballarins van dimitir en bloc del famós Ballet du XXème Siècle i el van seguir per fundar el Béjart Ballet Lausanne. Això va passar fa trenta anys, i aquesta fidelitat al geni creador segueix ben viva. Lluny de caure en les mítiques coreografies com el 'Bolero' o 'La consagració de la primavera', Gil Roman ens acosta a peces curtes de la dècada dels 80 en un viatge geogràfic i espiritual bejartià, que comença amb el primer Beethoven, ens porta a la tribal 'Héliogabale', a la decadència de l'imperi austrohongarès amb 'Im chambre séparée', a les danses tradicionals d'Israel amb la tendra 'Dibouk' i a la genial aproximació a la mitologia hindú a 'Bhakti III', amb una impressionant Kateryna Shalkina de cames infinites, per retornar a l'últim Beethoven, ja nus de tot vestuari i impostura.
Més enllà del fet coreogràfic, 'Béjart Fête Maurice' enllaça amb el pensament filosòfic de Béjart i ens recorda que la multiculturalitat ens permet passar del classicisme a la modernitat.