Cinema

Els catalans també voten els Oscars

Assumpta Serna, Juanjo Giménez, Teresa Font i J.A. Bayona són membres de l’Acadèmia de Hollywood

Teresa Font  a la Filmoteca de Catalunya, on va presentar amb Terry Gilliam L’home que va matar  el Quixot.
Xavi Serra
05/02/2020
3 min

BarcelonaL’aposta que ha fet l’Acadèmia de Hollywood en els últims anys per incorporar de forma massiva membres de fora dels Estats Units ha tingut un efecte que ens toca de prop: cada vegada hi ha més acadèmics catalans. Abans, per ser convidat a formar part de l’Acadèmia era gairebé imprescindible guanyar l’Oscar o haver-hi estat nominat. És el cas de Montse Ribé i David Martí, els maquilladors d’efectes especials que van entrar a l’Acadèmia després de guanyar l’estatueta pel treball amb Guillermo del Toro a El laberinto del fauno. També el de Juanjo Giménez, que hi va entrar el 2016 després d’estar nominat pel curt Timecode. Però en els últims anys l’Acadèmia ha relaxat els criteris obrint també les portes a l’actor Jordi Mollà –que fa uns anys que treballa sobretot a Hollywood–, la muntadora de Dolor y gloria Teresa Font, el director Juan Antonio Bayona i col·laboradors habituals seus com el sonidista Oriol Tarragó i la muntadora Elena Ruiz.

El panorama ha canviat, doncs, des dels temps en què Assumpta Serna era l’única votant catalana dels Oscars. "Jo hi vaig entrar el 1993 perquè actuava a El maestro de esgrima, que va estar a punt de ser nominada", explica a l’ARA l’actriu, que durant anys va formar part del comitè de pel·lícules estrangeres de l’Acadèmia. "Com que aleshores vivia a Los Angeles, per a mi era una manera de mantenir el contacte amb el cinema europeu i veure pel·lícules que allà no s’estrenaven". Quan l’any 2000 va marxar de Los Angeles per instal·lar-se a Espanya, Serna va continuar votant i participant de forma activa en l’Acadèmia. I, de fet, durant els últims quatre anys ha format part del comitè executiu de la branca interpretativa, intervenint en l’elaboració d’un codi de bones pràctiques i ajudant a definir les regles perquè les productores no presentin els actors famosos en categories principals o secundàries segons els convingui per guanyar més premis. "Una de les meves lluites, que no he pogut fer realitat, és que l’Acadèmia fes un conveni amb l’Acadèmia espanyola per fer projeccions especials per als acadèmics que voten, com es fan a Londres o París. Almenys les distribuïdores en fan algunes, però només a Madrid".

Aleshores, com veuen les pel·lícules els votants catalans? "Pots triar si vols que t'enviïn còpies físiques en Blu-ray o si vols veure-les en streaming, però jo prefereixo el Blu-ray", explica Juanjo Giménez. Per evitar el pirateig, les còpies porten marques d’aigua, van plenes d’advertències i fins i tot d'instruccions per destruir-les després de veure-les. "Jo no n'he piratejat cap, esclar, però sí que algun cop les he vist amb la família o algun amic. Espero que ara no em detinguin els marines!", diu el director.

Teresa Font, que es va incorporar l’any passat a l’Acadèmia, ha vist les seves pel·lícules en streaming. "Però només en els dispositius que prèviament autoritzis, perquè un dia que era fora de casa no em va deixar", explica. A l’hora de votar hi ha més regles: en la ronda de nominacions només es pot votar en la categoria de millor pel·lícula i en la de la branca pròpia de l’Acadèmia. Font pertany a la de muntadors i Giménez a la de curtmetratges i animació. "El meu primer any em vaig apuntar al comitè de curts que selecciona la short list prèvia a les nominacions, però és un drama, et donen més de 100 curts i n'has de veure com a mínim el 60% –comenta el director–. Si t’ho prens seriosament representa una feinada".

Potser és per això que no tothom vol unir-se a l’Acadèmia. Carles Bosch, que va estar nominat a millor documental per Balseros, va declinar la proposta. "Em va fer mandra –admet–. I és una pena, perquè ara podria veure les pel·lícules". La sort és que, si canvia d’idea, l’oferta segueix en peu, perquè les invitacions de l’Acadèmia no caduquen. També la va declinar en el seu moment Javier Mariscal, nominat per Chico i Rita. En el seu cas, tanmateix, per una qüestió de coherència: "Jo soc la persona menys idònia per opinar i valorar les feina dels altres, el meu cap funciona de manera estranya i soc molt desorganitzat. No seria un bon jutge".

stats