Memòria cultural dels 50 anys del cop d'estat a Xile

BarcelonaLa infàmia vestida de militars va assassinar la democràcia xilena l'11 de setembre de 1973. 50 anys després del cop d'estat del general Augusto Pinochet, que són també 50 anys de la mort del president Salvador Allende i del cantautor Víctor Jara, seleccionem pel·lícules, cançons i còmics que han abordat un dels moments més tràgics de la història del segle XX a l'Amèrica del Sud.

‘La batalla de Chile’, de Patricio Guzmán (1975-1979)

Obra clau de la història del cinema polític, el documental La batalla de Chile és la reconstrucció en tres parts de la revolució social i el posterior enderrocament del govern d’unitat popular de Salvador Allende. Patricio Guzmán, el gran documentalista de Xile, va fugir del país després del cop i va muntar el film a l’exili.

‘Desaparegut’, de Costa-Gavras (1982)

Inspirant-se en el cas real, Costa-Gavras relata en aquesta pel·lícula el dramàtic viatge a Xile d’un pare per trobar el seu fill periodista, desaparegut durant els primers dies del cop d’estat. La crítica incisiva sobre la participació dels Estats Units en el cop de Pinochet es reforça amb la presència icònica de Jack Lemmon, en un dels seus millors papers dramàtics. Va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat i la Palma d’Or.

‘El conde’, de Pablo Larrain (2023)

El director Pablo Larrain aborda la figura de Pinochet en clau de faula fantàstica convertint el dictador xilè en un vampir nascut al segle XVIII al qual vol exorcitzar una jove monja. La pel·lícula que s’acaba de presentar a la Mostra de Venècia i que Netflix estrenarà el 15 de setembre apunta en clau metafòrica contra el llegat del pinochetisme al Xile actual.

‘La Flaca Alejandra’, de Carmen Castillo (1994)

Documental duríssim que estudia els efectes humans i morals de la repressió brutal de Pinochet a través de la trobada entre Marcia Merino, militant d’esquerres torturada pels militars que va acabar delatant els companys del MIR (Moviment d'Esquerra Revolucionària), i la mateixa directora del documental, companya del líder del MIR assassinat pels militars xilens gràcies a les informacions obtingudes de Merino.

‘Els anys d’Allende’, de Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta (Tigre de Paper, 2018)

El cop de Pinochet no només va segrestar i eliminar milers de persones, sinó també la memòria d’un poble que Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta intenten restaurar amb aquest còmic documentadíssim, ple de dades i cites sobre l’ascens al poder d’Allende i les convulsions socials dels tres anys de govern socialista que van desembocar en el cop d’estat.

‘El pueblo unido jamás será vencido’, de Quilapayún (1973)

El grup xilè Quilapayún va cantar aquesta cançó en un concert a Santiago de Xile tres mesos abans del cop d’estat de Pinochet. “En els temps de la Unitat Popular de Salvador Allende vam voler fer una crida a la unió per impedir el que es veia a venir com una guerra civil”, explicava a l'ARA Hugo Lago, membre de Quilapayún des del 1972. Era una cançó d’advertència que la història ha situat com un emblema reivindicatiu.

'Yo pisaré las calles nuevamente', de Pablo Milanés (1976)

Les mostres de solidaritat amb el poble xilè sotmès a la dictadura van ser nombroses, i algunes de gran volada artística, com aquesta cançó del cubà Pablo Milanés (1943-2022) que anhela tornar a Santiago de Xile, a una plaça alliberada, per plorar pels absents i fer pagar la culpa als assassins. Milanés també va dedicar una cançó al president xilè: A Salvador Allende en su combate por la vida.

'Matador', de Los Fabulosos Cadillacs (1993)

La memòria de Víctor Jara, assassinat pels militars colpistes el setembre de 1973, ha sigut invocada per infinitat d'artistes, com Raimon, que el 1974 va adaptar Te recuerdo, Amanda al català. O com Feliu Ventura, per a qui la música i l'ètica del cantautor xilè han sigut fars estètics i morals. Víctor Jara també és el nom que apel·la a la dignitat i a la resistència, com va fer el grup argentí Los Fabulosos Cadillacs en un dels versos de la cançó Matador del grup argentí.

Víctor Jara, homenatjat amb cançons a Barcelona

“Serà una gran festa de la memòria col·lectiva i de la germanor de dos pobles, i una celebració del nostre compromís amb la democràcia”, explica Germán Berger, agregat cultural de l’ambaixada de Xile a Espanya. La festa serà un concert dedicat a Víctor Jara (1932-1973) a la plaça de la Catedral de Barcelona el 24 de setembre, dins de la programació de la Mercè. El govern xilè, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona impulsen conjuntament aquest acte titulat Mil veus per a Víctor Jara. Xile i Catalunya: memòria i futur 50 anys després del cop d’estat.

Hi participaran tres cantants xilenes (Ana Tijoux, Javiera Mena i MC Millaray) i dues de catalanes (Rusó Sala i Sílvia Tomàs), totes cinc acompanyades per un grup de set músics dirigits per Borja Penalba i Marana Alcantud. I també s’hi afegiran els components de la formació xilena Inti-Illimani Histórico, liderada per Horacio Salinas. L’eix del concert serà el repertori de Víctor Jara, interpretat des del present i la realitat de cadascuna de les cantants. La banda hi aportarà un relat instrumental, però atenent a la personalitat de cada vocalista. N’hi ha que s’expressen a través del hip-hop, com Ana Tijoux i MC Millaray, la rapera maputxe; en canvi, Javiera Mena treballa des del pop i l’electrònica; la cantautora Rusó Sala, que ja va homenatjar Víctor Jara al Festival Barnasants del 2017, respira Mediterrània, i Sílvia Tomàs, amb família xilena, es reconeix en el folklore d’Atahualpa Yupanqui.

Contra el negacionisme de la ultradreta

Cinquanta anys després de la mort de Víctor Jara, assassinat per militars a les ordres de Pincochet, Germán Berger alerta sobre l’auge de “la ultradreta negacionista” a Xile i fa una crida a “promoure i enfortir la memòria col·lectiva per prevenir el perill de la deshumanització”. Per això, a més del concert, la memòria del Xile de Salvador Allende i de la infàmia del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973 recorre també les activitats de la Casa Amèrica Catalunya, així com les de la Filmoteca de Catalunya, que aquest mes programa el cicle Xile, 50 anys del cop d’estat. El Born Centre de Cultura i Memòria també se suma a la commemoració amb la projecció de tres documentals.