Memòria Democràtica senyalitza els cementiris municipals on hi ha fosses de la Guerra Civil

BarcelonaLa primera de les noves plaques en memòria de les víctimes de la Guerra Civil s'ha posat al cementiri municipal de Seròs (Segrià). El motiu és que allà s’hi han enterrat les restes d’un soldat de la Guerra Civil que no s’ha pogut identificar. Es tracta d’home d’entre 25 i 30 anys que hauria mort en un dels combats de la batalla del Segre.

Les pròximes plaques s'instal·laran a l'Albagés (Garrigues), a Cabó (Alt Urgell) i a Foradada (Noguera), aprofitant que també s'hi han d'enterrar soldats sense identificar recuperats de fosses. L'objectiu, segons la consellera de Justícia, Ester Capella, és senyalitzar els cementiris i deixar constància dels fets perquè no es repeteixin: "Ningú ha de quedar en l'oblit", ha dit Capella a l'ACN.

També s'ha col·locat al cementiri de Seròs un plafó de la Xarxa d'Espais de Memòria amb un text que recorda que Seròs va quedar devastat durant la Guerra Civil i que al poble hi van tenir lloc enfrontaments molt intensos entre republicans i rebels que van provocar milers de baixes.

Capella ha destacat que s'ha escollit Seròs per col·locar-hi la primera placa perquè l'impacte de la Guerra Civil a la demarcació de Lleida i al front del Segre va ser "molt important": "Pensem que en els indrets en què la situació va ser devastadora, la reparació s'ha de fer amb més intensitat", ha explicat.

En altres cementiris municipals ja hi ha plaques que recorden que allà hi ha fosses comunes de la Guerra Civil. “Moltes, però, estan en mal estat perquè no s’han conservat –assegura la historiadora Queralt Solé-. Està molt bé que en col·loquin de noves, però també s’hauria de pensar en la seva perdurabilitat i el seu manteniment”.

El Pla de Fosses és el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha possibilitat l'obertura de 31 fosses i la recuperació d'unes 300 persones. D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’Identificació Genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. El programa disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses.

D'acord amb la llei de fosses, les persones sense identificar que no han estat reclamades s'han d'enterrar als cementiris dels municipis on van ser trobades.