El Memorial Democràtic publica un cens amb el nom i trajectòria de 9.161 deportats i deportades espanyols
El cens és accessible a tota la ciutadania i és fruit d'una recerca de més de deu anys
BarcelonaRafael Viñolas Garcia, nascut a Vilafranca del Penedès, el 17 d’abril de 1910 i mort el 14 d’octubre de 1943 a Hartheim (Mauthausen). Salvador Zanuy Márquez, nascut a Barcelona el 26 de gener de 1908 i mort a Gusen (Mauthausen) el 3 de novembre de 1941. Maria del Carme Gardell, nascuda el 6 de maig de 1891 a Setcases i morta a Ravensbrück el 15 d’abril de 1945. Abans que els nazis la tanquessin al camp de concentració, Gardell va passar per tres presons i va ser enviada al camp nazi des de l’estació de Compiègne el 31 de gener de 1944.
Són tan sols alguns dels 9.161 noms que es poden trobar a la base de dades de deportats que avui publica, en accés obert, el Memorial Democràtic de la Generalitat. Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis és un projecte que va començar a gestar-se el 2007 amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. Dels més de 9.000 deportats registrats, a l’entorn de 2.000 són catalans.
El trajecte vital més enllà del camp de concentració
El cens detalla el trajecte vital de tots aquests deportats des del moment de la detenció i el seu pas per diferents camps i presons fins a l’arribada als camps de concentració. "La recerca aporta informació de l'estada al camp però, en molts casos, també de l'itinerari anterior dels deportats i de l'itinerari dels supervivents després de l'alliberament –explica el professor d'història del dret de la Universitat Pompeu Fabra Alfons Aragoneses, que va participar en el projecte–. Cal destacar que els investigadors van anar a buscar informació de deportats que no havien seguit l'itinerari més conegut (Guerra Civil - exili - resistència o treball forçat - Stalag - camp de concentració) i, en aquest sentit, és molt valuosa la incorporació de dades de jueus espanyols residents a Europa que van ser deportats als camps per la seva condició de jueus". Hi consten els noms d'uns centenars dels jueus espanyols que van passar pels camps.
"Són petites històries de vida que hem volgut posar a l'abast de tothom i és un salt qualitatiu, mai s'havia fet una recerca semblant a l'Estat ni s'havien investigat amb aquest rigor els arxius dels camps de concentració i extermini –destaca Jordi Font, director del Memorial–. No ens limitem a donar una suma de noms, sinó que donem molta informació sobre el pas per la frontera, per les companyies de treballadors, les detencions, la participació a la resistència..." La intenció del Memorial és també posar la base de dades a l'abast d'Europa i col·laborar amb altres centres.
El cercador també permet conèixer quantes persones d’un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar cerques i conèixer quines persones d’un municipi concret van ser alliberades o mortes als diferents camps de concentració.
L’estudi és fruit d’un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps (Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka), l’arxiu de l’International Tracing Service de Bad Arolsen, l’arxiu de l’Amical de Mauthausen i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora informació extreta d’obres fonamentals sobre la deportació, especialment del Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i del Libro Memorial: Españoles deportados a los Campos Nazis 1940-1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca, així com d’altra bibliografia especialitzada.
La lluita perquè fos accessible
Per a Aragoneses, però, el més difícil no ha sigut la recerca. "La dificultat més gran que vam haver d'afrontar va ser fer entendre a institucions però també a altres actors que aquest no era un projecte cultural o estètic, que era un projecte també de justícia i reparació i que havia de ser un lloc de memòria accessible per a la ciutadania. Ara podem parlar fàcilment de memòria, reparació i justícia sense que això generi malentesos, però fa uns anys, quan el projecte va començar, era molt difícil fer entendre aquesta dimensió del projecte".
El cens estarà en constant actualització i creixerà, segons explica el Memorial Democràtic en un comunicat. Pròximament s’hi incorporaran 200 registres pendents de revisió, que es publicaran un cop s’hagi pogut contrastar la informació.