El ‘ménage à trois’ de Zendaya, una estrella adulta de ple dret

A Rivales, Luca Guadagnino traça, amb èxit, una complicada figura geomètrica: un triangle –la relació poliamorosa i carregada de tensió sexual dels tres escandalosament atractius protagonistes– encaixat en un rectangle –la pista de tenis convertida en símil dels quatre angles rectes que componen un llit–. És difícil parlar de Rivales amb el cap fred perquè aquesta és una pel·lícula dirigida al (i des del) baix ventre. Una voluptuosa, luxuriosa i promíscua comèdia sexual d'òbvia lectura homoeròtica disfressada de drama esportiu ambientat al món del tenis.

Zendaya és Tashi Duncan, una ambiciosa tenista que coneix a l'inici de la seva carrera l'Art i el Patrick, tenistes i amics que, per descomptat (primera picada d'ullet homoeròtica), són boníssims jugant com a parella de dobles. “El tenis és com una relació”, diu la Tashi als nois la nit que es coneixen, i Guadagnino sembla prendre al peu de la lletra la frase al convertir les seqüències esportives en intenses coreografies físiques i emocionals en què guanyar o perdre adquireix un significat que va més enllà de la pista i es trasllada a la pròpia vida.

El director de Call me by your name proposa una experiència immersiva, enganxada a la pell entresuada dels personatges i propulsada tant pel musculós treball de càmera que filma aquests cossos travessats pel desig de triomfar (a la pista i al llit), amb la intensitat d'una final de Grand Slam, com per la sensualitat dels ritmes electrònics de l'extraordinària música de Trent Reznor i Atticus Ross. La desbordant energia eròtica d’aquesta pel·lícula que advoca, juganera, per la substitució de la parella heterosexual monògama per un molt fluid ménage à trois es deu també als seus intèrprets: si Josh O'Connor desprèn l'irresistible carisma sexual del Michael Fassbender de Fish tank, Zendaya sorprèn amb una autoritat i un poder escènic que certifiquen la defunció de la identitat teen forjada a Euphoria.