Menorca creix de la mà del patrimoni històric
El treball del Consell i la conscienciació han elevat l’interès pels monuments més representatius
MaóLa xarxa patrimonial de Menorca ha vist incrementada durant els últims anys el registre de visites. La posada en valor dels jaciments arqueològics i l’aposta política per impulsar i millorar la candidatura de la Menorca Talaiòtica són alguns aspectes claus per entendre l’augment de l’interès. En aquest sentit, tant l’executiu insular del Partit Popular com l’actual governat pel PSOE, Podem i MÉS per Menorca han fet diferents campanyes que han obtingut com a resultat que el resident menorquí es cregués realment la importància patrimonial, històrica i singular del que ja s’ha convertit en una imatge associada a la marca Menorca com a destí turístic.
Així, més de 84.000 persones van visitar durant el 2018 els monuments del Consell de Menorca, gestionats per la Fundació Foment del Turisme. Ens referim a quatre localitzacions, les més emblemàtiques, dels més de 1.500 jaciments repartits per l’illa. Aquestes són la torre d’en Galmés, el fort Marlborough, la torre de Fornells i la naveta dels Tudons, una mostra de les diferents etapes de la història menorquina. La torre d’en Galmés és el poblat prehistòric més important de les Balears. Segons les investigacions duites a terme, entre el 1300 aC i la conquesta romana hi van viure unes 900 persones. L’espectacle visual que suposa comprovar en primera persona els talaiots s’acompanya d’una taula i una sala hipòstila. La torre d’en Galmés és el monument que més ha crescut en afluència de visitants, atès que passà de 16.114 el 2017 a 27.198 visitants el 2018.
El fort Marlborough fou construït pels britànics entre el 1710 i el 1726. Aquest indret era estratègic a l’hora d’aconseguir Menorca i controlar la Mediterrània. El Regne Unit va obtenir l’illa mitjançant el tractat d’Utrecht i l’ocupà durant gran part del segle XVIII. El 1756 va passar a mans dels francesos, que la varen ocupar durant set anys. I no va ser fins al 1781 quant l’exèrcit espanyol aconseguí reconquistar-la. A final del segle XVIII l’illa tornà als britànics, que feren del fort una fortificació bàsica en la defensa de Menorca. Finalment, el 1802 se signà la pau d’Amiens i Espanya va recuperar de manera definitiva l’illa. La història que arrossega fa del fort Marlborough una visita obligada. Més de 10.500 persones varen passar per les seves instal·lacions el 2018. Per la seva banda, la torre de Fornells és una de les torres més grans de Menorca. La seva funció era protegir l’entrada del port de Fornells i prevenir el possible desembarcament enemic per atacar el castell de Sant Antoni. Més de 13.000 persones l’han visitada en l’últim exercici.
La naveta dels Tudons
Però si hi ha un monument representatiu de Menorca aquest és la naveta dels Tudons. Els últims esdeveniments han marcat un abans i un després. El 2018 va rebre 33.700 visites, 11.000 menys que l’any anterior. Els motius del considerable descens són atribuïbles a les obres de reforma de la carretera general, que han afectat la visibilitat i l’accés a la naveta, així com l’atac vandàlic que provocà el tancament del jaciment mentre es duien a terme els treballs de restitució. Paradoxalment, l’atac a la naveta despertà la societat menorquina i va provocar un aixecament popular en la defensa dels valors i potencialitats de Menorca. Es van viure jornades de voluntariat, una reacció i un sentiment d’orgull i pertinença que ha sumat adeptes a la causa de la Menorca Talaiòtica.
El Consell de Menorca ha reforçat les línies d’ajuts per a la investigació, la conservació i la difusió del patrimoni històric durant el 2019, per un import total de 200.000 euros. Aquesta xifra representa un increment de 10.000 euros respecte de la convocatòria de l’any passat. Per tal d’optimitzar la gestió, es publica una única convocatòria amb cinc línies diferents: excavacions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica, restauració de béns del patrimoni històric, elaboració de publicacions i organització d’activitats de difusió.
La línia d’ajuts per a la restauració de béns de patrimoni històric té un pressupost de 40.000 euros. El seu objectiu és contribuir a la conservació del patrimoni històric de l’illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació, així com col·laborar i donar suport tant a les entitats com als particulars que duen a terme accions de conservació del patrimoni històric de Menorca. La línia d’ajuts a les investigacions de tipus històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, historicoindustrial, antropològic i etnològic que contribueixin al millor coneixement del passat de l’illa està dotada amb 25.000 euros. En aquesta convocatòria es concediran cinc beques de 5.000 euros cadascuna.
Pel que fa als ajuts per a intervencions arqueològiques i paleontològiques, són d’un import total de 105.000 euros, que representen un increment de 10.000 euros respecte de l’any passat. La quantitat màxima que es pot sol·licitar per projecte és de 14.000 euros. L’objectiu d’aquestes ajudes és donar suport econòmic a les intervencions arqueològiques i paleontològiques en jaciments de l’àmbit territorial de Menorca, tant en els treballs de camp com en els de laboratori. Aquest any es consolida la línia d’ajuts per a l’elaboració de publicacions que donin a conèixer els resultats d’investigacions científiques sobre el patrimoni històric, iniciada l’any passat. Està dotada amb 15.000 euros, i es podrà sol·licitar un import màxim de 1.500 euros en el cas d’articles i de 6.000 euros en el cas de llibres. Una altra línia que es va iniciar l’any passat, i que enguany es manté, és l’encaminada a donar suport a les activitats de difusió, com jornades i seminaris. Està dotada amb 15.000 euros i es podrà sol·licitar, per a cada activitat, un import màxim de 5.000 euros.
