Menorca fa més de 3.000 anys: una societat igualitària i on no es menjava peix

BarcelonaLa Cova des Pas, a Ferreries (Menorca), és com una gran finestra al passat. Hi ha una seixantena de restes humanes en unes condicions de conservació excepcionals. A la terra sorrenca d'aquesta cova s'hi amaguen restes de fibres, vegetals i, sobretot, elements biològics humans. Des de músculs, tendons, lligaments i cartílags fins a òrgans i teixits interns. Tot plegat la converteix en una gran font de coneixement sobre com vivien, quines malalties patien o què menjaven els nostres ancestres.

L'últim estudi, de diverses institucions espanyoles i coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha permès reconstruir la dieta de 49 persones que van ser enterrades fa entre 3.600 i 2.800 anys en aquest sepulcre col·lectiu de la cultura talaiòtica. L'estudi, publicat a Archaeological and Anthropological Sciences, constata que, malgrat que vivien a gairebé deu quilòmetres del mar, no menjaven gens de peix. S'alimentaven de recursos terrestres, sobretot de cereals, ovelles, cabres i bous. "No hem trobat cap resta de peix. En altres assentaments del mateix període de Formentera o de Mallorca sí que hem localitzat mol·luscs o eines de pesca, però aquí res de res", explica Carlos Tornero, que ha participat en la investigació i forma part del departament de prehistòria de la UAB.

"Les illes Balears van ser les últimes del Mediterrani a ser colonitzades, perquè són les més allunyades de les costes continentals", assegura Tornero. Menorca és a uns 200 km de la península Ibèrica, a 320 km del nord de l'Àfrica, i a uns 370 km del sud de França. L'historiador creu que aquest poc interès pel peix és perquè els enterrats a la cova provenien del continent i continuaven amb els mateixos hàbits de subsistència que havien tingut abans d'aventurar-se en aigües del Mediterrani.

No és gaire clar quan hi va haver la primera ocupació de les illes Balears: "Es creu que va ser envers el 3000 aC, però hi ha molt poques evidències. El fenomen de la cultura talaiòtica no es produeix fins al 1400-1200 aC", diu Tornero. La cronologia del jaciment estaria dins el període del 900-800 aC, en plena cultura talaiòtica. Coincidint amb l'Edat del Bronze final i l'inici de l'Edat del Ferro, en aquell moment hi va haver grans canvis a l'illa. Els assentaments inicials van ser substituïts per poblats de dimensions més grans, amb carrers i amb construccions monumentals en forma de torre: els talaiots.

Els infants, alletats fins als 4 anys

A l'estudi consta que els infants eren alletats fins al voltant dels 4 anys i que tothom tenia accés al mateix menjar, sense distinció per sexe o edat. "No hi ha diferències entre homes i dones o entre infants i població adulta", afirma Tornero. El fet que els grups de població haguessin tingut el mateix accés indicaria que eren socialment igualitaris, sense organitzacions jerarquitzades ni unitats de població diferenciades per la seva funció social o pels recursos econòmics propis de societats més complexes. Tampoc hi ha diferències ni en l'esperança de vida ni en com se'ls enterrava. "Els nostres resultats concorden amb estudis previs de diferents assentaments menorquins i amb els estudis paleodemogràfics i tafonòmics fets en individus de la Cova des Pas, que van constatar que no hi havia diferències entre les expectatives de vida o el tractament que es va donar als enterraments", assegura Assumpció Malgosa, catedràtica d'antropologia física de la UAB i directora del Grup de Recerca d'Antropologia Biològica (GREAB-UAB).

La recerca s'ha fet analitzant els isòtops estables de nitrogen i de carboni en mostres de col·lagen de les restes òssies dels individus. També s'han analitzat les restes de fauna del jaciment de Son Mercer de Baix, el més proper físicament i temporalment a la necròpolis, per reconstruir la cadena alimentària.