Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial: l’objectiu per al juliol del 2022

MaóLa candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial per la Unesco reuneix totes les condicions per rebre la declaració el juliol del 2022. Amb aquesta rotunditat, la subdirectora general de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Pilar Barrero, expressa el sentiment que hi ha entre els representants del govern espanyol que, des de dimecres, han participat en unes jornades per planificar l’estratègia de defensa de la candidatura menorquina davant l’avaluador de la Unesco que visitarà l’illa a l’octubre. 

“Un expert francès en qüestions de patrimoni ens està assessorant i confirma que Menorca Talaiòtica és una de les candidatures més fortes i millor organitzades de les que ha conegut”, confessa Barrero. I reconeix: “Ens estam preparant davant les possibles preguntes que ens farà a l’octubre el representant avaluador que designi la Unesco”. Explica que hi ha molts llocs arreu del món que són Patrimoni Mundial, però que “no tenen un pla de gestió com el de la candidatura menorquina”. 

D’altra banda, la representant del Ministeri de Cultura recorda que ser Patrimoni Mundial implica el compliment d’unes exigències importants per part de la Unesco: “Du molta feina, costa molts doblers i et lleva molta llibertat d’actuació”. Així i tot, ha remarcat el suport social que desperta la Menorca Talaiòtica: “És un aspecte clau i està justificat, perquè Menorca té la densitat de declaracions de Béns d’Interès Cultural més alta d’Espanya. Els menorquins són afortunats de poder gaudir d’aquesta proximitat amb els jaciments, fet que no succeeix en altres candidatures”.

En els mateixos termes valora la candidatura l’ambaixador de l’estat espanyol a la Unesco, Juan Andrés Perelló Rodríguez. L’objectiu és que Perelló defensi en el 45è Comitè de Patrimoni Mundial els arguments que sustenten la proposta nascuda l’any 2009 a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). La candidatura inclou un total de 280 jaciments, dels 1.568 que es reparteixen per l’illa.

La visita de Perelló no forma part del procés d’avaluació de l’entitat que assessora la Unesco i que estudia l’expedient de la Menorca Talaiòtica, Icomos (les sigles en anglès de Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics), però les jornades de feina fetes són claus per preparar la darrera estratègia i assolir el reconeixement. “Defensar una candidatura davant la Unesco és una de les feines més importants que fa l’ambaixador”. Així ho considera el conseller insular de Patrimoni, Miquel Àngel Maria, que explica que Menorca afronta la recta final del procés amb esperança i il·lusió: “Serem l’única candidatura que representa l’estat espanyol i tots els esforços estan centrats en nosaltres. El repte d’aquesta setmana era que l’ambaixador s’amaràs del dens expedient, només la part principal del qual està composta per 600 pàgines”.

La pròxima passa en aquest llarg procés a Patrimoni Mundial arribarà a la tardor amb una visita de l’avaluador designat per Icomos. El gener del 2022 l’institut que assessora la Unesco emetrà un informe provisional en què es podria demanar alguna modificació o ampliació de les informacions relatives a l’expedient. Finalment, l’oficialitat de la declaració se segellarà el juliol a Kazan (Rússia), en el marc del 45è Comitè de Patrimoni Mundial. 

Cal recordar que la Menorca Talaiòtica fou assumida per unanimitat del Consell el 2010 i que el primer expedient del 2017 no prosperà, com detalla Miquel Àngel Maria: “Vàrem prendre nota de les mancances o punts de millora i ens hi tornam a presentar amb una proposta ferma i segura”. I afegeix: “Sabíem que seria un procés llarg, però estam en uns terminis relativament curts, perquè cal pensar que altres candidatures han tardat 20 o 30 anys per aconseguir la designació”.

Tot i l’optimisme, el conseller de Patrimoni de Menorca adverteix: “La declaració no és el final del camí, sinó el principi”. I ho explica: “Té un aspecte de premi, però sabem que al darrere hi ha un fort compromís de conservació, preservació i salvaguarda. Volem que les futures generacions gaudeixin del que nosaltres tenim”.

Juan Andrés Perelló Rodríguez va néixer l’1 de juliol de 1957 a Bunyol i és llicenciat en Dret per la Universitat de València. Des de l’agost del 2018 exerceix d’ambaixador permanent d’Espanya a la Unesco. És la seva segona visita a Menorca, les dues per motius laborals, i la fa conscient de la importància de defensar la candidatura “des d’una percepció real, coneixent l’etapa talaiòtica a través de les visites a jaciments i estudiant sobre el terreny les arrels del poble menorquí”.

Perelló assegura que la candidatura és “molt sòlida i està ben presentada”, i emfatitza l’aposta de Menorca per un bé patrimonial d’elevat valor: “Els avantpassats es posaven en consonància amb la naturalesa per defensar-se, viure i per marcar una identitat de poble única a la Mediterrània. Aquest és el missatge que explicarem al món, perquè Menorca Talaiòtica passarà a pertànyer a tota la humanitat”.

L’ambaixador reconeix certa pressió: “Tothom em diu que està a les meves mans”, tot i que es mostra confiat per la solidesa de l’expedient. D’altra banda, Perelló diu que Menorca compleix actualment 4 dels 5 criteris que exigeix la Unesco, especialment els dos més rellevants: l’excepcionalitat i la universalitat. “No he trobat arreu del món una candidatura que concentri tant de simbolisme, abundància i preservació dels seus elements patrimonials”, afirma. A més, destaca el que representarà la designació per a l’illa: “Hi ha fetitxisme mundial per visitar indrets que passen a ser Patrimoni de la Humanitat. I Menorca formarà part, sense voler, d’una llista de llocs que contribueixen a la pau, perquè el patrimoni comú cal conservar-lo i fa veure a la humanitat que les guerres són innecessàries”.

Una candidatura amb cervesa pròpia

El Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce han presentat la Cervesa Talaiòtica, que neix fruit de les anàlisis i investigacions d’un dels objectes més emblemàtics de la cultura talaiòtica: el vas de fons alt, un objecte únic i exclusiu de la prehistòria menorquina, entre els segles IV i II aC.

Els ingredients que han inspirat l’elaboració de la Cervesa Talaiòtica han estat triats a partir de les anàlisis i d’altres estudis sobre l’ús de les plantes en el període talaiòtic menorquí. Aigua, blat de xeixa i ordi menorquins, artemisa, camamil·la, romaní, tem i mel s’han combinat per crear un beuratge inspirat en els avantpassats prehistòrics.

Se n’han fet 3.000 botelles i diversos barrils, i es comercialitzarà a les botigues gastronòmiques especialitzades i al Museu de Menorca. La directora, Carolina Desel, destaca el procés efectuat per a l’obtenció de la cervesa: “Hi ha molta feina i tot neix de les comprovacions de les restes orgàniques d’uns vasos que vàrem enviar a analitzar”, i emfatitza l’aposta de tots els estaments per estalonar la candidatura talaiòtica: “Tot suma i aquesta cervesa n’és un bon exemple, perquè també hi juga un paper fonamental una empresa local com Grahame Pearce i uns ingredients de la terra”.

El vas de fons alt és un recipient de ceràmica, que presenta el fons més elevat que el peu, cosa que genera una cambra d’aire a la part inferior. La cassoleta queda aixecada, de manera que la capacitat és molt reduïda. Aquesta morfologia donà peu al fet que la bibliografia científica interpretàs aquest recipient com a peveter, és a dir, com a cremador d’herbes aromàtiques. Aquests vasos es troben dins espais simbòlics, com santuaris de taula i necròpolis funeràries.ude taula i necròpolis funeràries.