Qui mereix que li dediquin la biblioteca pública de Sarrià?

BarcelonaLa biblioteca de Sarrià, reclamada des de fa més de vint anys, està previst que s'inauguri a finals del 2024, però encara és un misteri com es dirà. Fa tres anys es donava per fet que el nou equipament rebria el nom del poeta J.V. Foix. Tot va canviar quan, en un consell de districte que es va celebrar el maig del 2021, Junts, ERC i els comuns van votar en contra de la proposta del PSC per assignar a l'equipament el nom d'un dels grans referents literaris del segle XX, i van plantejar que la nova biblioteca dugués el nom d'una dona. Un dels arguments és que les dones estan en clara minoria: actualment, de les 40 biblioteques de Barcelona, només n'hi ha 13 amb nom de dona. Aleshores es va obrir el debat.

Seran els veïns majors de 14 anys empadronats al districte de Sarrià-Sant Gervasi els qui ho decideixin amb una votació que comença el dilluns de 10 de juny. La seva decisió, segons el consistori de Barcelona, serà vinculant. D’una banda, el districte de Sarrià-Sant Gervasi proposa el nom de J.V. Foix (1893-1987) i el de la dibuixant Núria Pompeia (1931-2016). D’altra banda, la Taula d’Entitats de Sarrià defensa el de la pedagoga Carme Serrallonga (1909-1997) i el de l’escriptor Emili Teixidor (1932-2012). Al marge de la discussió política, el debat també és al carrer, i entitats i associacions han engegat campanyes a favor dels seus candidats.

"Hi ha un sector que defensa que tingui el nom d'una dona i hi ha veïns que creuen que J.V. Foix ja és prou present al districte [amb una avinguda, per exemple]. No crec, però, que al poeta li fes gaire gràcia que el representés una autopista urbana que travessa Sarrià; segur que estaria molt més content amb una biblioteca", destaca Jesús Mestre Campi, historiador, coordinador del Taller d'Història de Sarrià i membre de l'associació de veïns del barri. "Els quatre noms són persones amb trajectòries molt interessants i tenen molts mèrits, però J.V. Foix se'n diferencia força. El poeta va néixer a Sarrià, hi va viure tota la vida i hi va ser molt present. Va potenciar el sentiment de pertinença al barri i va estar molt implicat en la vida social i cultural. El carrer Duquessa d'Orleans és un invent seu. Abans es deia carrer de la Pau, però els veïns li deien el carrer dels senyors i ell va proposar que es digués Duquessa d'Orleans. I cap dels altres candidats té el reconeixement internacional que va tenir el poeta", afegeix Mestre.

Quan es va saber que hi havia la possibilitat que s'obrís el debat i que el poeta de Sarrià ja no era l'únic candidat, la Fundació J.V. Foix va iniciar una recollida de firmes i el dia 13 organitza un recital poètic a la plaça Sant Vicenç de Sarrià. "La biblioteca és un lloc de cultura, un lloc on hi ha llibres, i ens sembla que Foix-Sarrià és un binomi indestructible. El poeta s'ho mereix més que ningú. Va viure a Sarrià 90 anys, i no només hi va viure sinó que va participar en moltes de les activitats del barri: va ser membre dels Blaus [el centre excursionista], va fundar-hi la revista La Consola i tota la seva obra està impregnada de Sarrià. A més, Sarrià és conegut gràcies a Foix, com Sitges i el Port de la Selva", reivindica la presidenta de la Fundació J.V. Foix, Margarida Trias.

A favor i en contra de la participació popular

El procés de participació també ha estat controvertit. Abans d'arribar als quatre noms finalistes, han caigut de la llista altres noms com la dramaturga i escriptora Dolors Monserdà, la poeta Clementina Arderiu i la periodista i escriptora Carme Karr, que va impulsar el vot de les dones. En el cas de Karr, el seu besnet, Jordi Bigues, es va mostrar obertament en contra que la seva besàvia fos una contrincant de Foix. "J.V. Foix no pot ser consultat en relació amb això i, per tant, els seus hereus hauran de dir-hi la seva. Com a hereu de Carme Karr, no vull que la meva besàvia estigui inclosa en la llista d’hipotètiques candidates per donar nom a la biblioteca de Sarrià. El poeta J.V. Foix és el sarrianenc més il·lustre", va escriure en un article publicat al diari El Jardí.

En canvi, a la Taula d'Entitats s'ha rebut com una bona notícia que hi hagi una consulta per escollir el nom. "La biblioteca és un espai popular, i per això està molt bé que els veïns puguin donar la seva opinió sobre quin nom volen. Se'ns va demanar que proposéssim dos noms alternatius als que proposava el districte i es va votar a favor d'Emili Teixidor i Carme Serrallonga. Poder opinar és molt important, és una manera d'implicar les persones en el seu barri i districte", afirma Enrique Delgado, que forma part de la Taula d'Entitats.

Si la Fundació J.V. Foix recull firmes i fa recitals, la Taula d'Entitats ha fet públic el manifest Biblioteca Carme Serrallonga per un Sarrià més igualitari, en què reclama el nom de Carme Serrallonga perquè considera que és una figura que representa "l'esforç, la dedicació i la lluita per una educació igualitària". "Donar el seu nom a la nostra biblioteca no només és un acte de justícia històrica, sinó també un pas cap a una societat més inclusiva i justa", diu el manifest, que també reivindica que la sala polivalent es digui Núria Pompeia.

Les dones invisibles

"Vam valorar moltes altres dones, com Clementina Arderiu i Carme Karr, però elles ja tenen un carrer. Carme Serrallonga va viure molt de temps al carrer Major, davant el teatre, i va fundar l'Escola Isabel de Villena, molt vinculada a Sarrià. Va fer molt per una escola on tot es feia en català, tot i el franquisme, i va fer coses molt avantguardistes, com portar a l'escola un expert en l'IRA a principis dels anys 70. Tanmateix, no és visible enlloc", destaca Montserrat Morera, expresidenta del Centre Parroquial i Cultural Sant Vicenç de Sarrià, i membre de la Taula d'Entitats. "Ningú dubta de la vàlua de Foix, però ja té una avinguda i una escola, i no serà menys reconegut pel fet que la biblioteca tingui un altre nom. A més, les dones sempre han estat molt silenciades, han tingut un paper molt important, però no les mateixes oportunitats que els homes, ni el mateix reconeixement ni la mateixa difusió", afegeix Morera.  

Al marge del debat sobre el nom, per a molts veïns la bona notícia és que finalment hi haurà una biblioteca. A Sarrià n’hi havia hagut una de l’Obra Social de la Caixa de Pensions, que va desaparèixer com totes les que tenia l'entitat arreu del país. Actualment, els veïns han d'anar a les altres del districte: la Clarà (Tres Torres), Joan Maragall (Sant Gervasi) i Josep Miracle (Collserola). El nou equipament, obra d'OP Team Arquitectura, ocuparà en planta una superfície d’uns 1.000 metres quadrats i constarà de planta baixa i tres plantes més terrat. Acollirà no només la biblioteca, amb una superfície de 1.255 metres quadrats útils, sinó també una sala polivalent i els serveis tècnics del districte. L’edifici tindrà un terrat que no serà d'accés lliure, amb una part enjardinada i una part pavimentada disponible per a activitats cíviques. En total, seran 5.397 metres quadrats construïts i s'hi accedirà des de la plaça Sarrià.